Reflexió final. LA FI DEL CAMÍ....?

Finisterre,la fi del món,
la fi del camí, un camí de reflexió...

Més aviat, el començament d'un nou horitzó...

Vaig començar "passet a passet", fent un "viatge" en el que poc a poc tot ha anat quedant "enquadrat dins d'un marc" on els esquemes de coneixement "cobraven sentit" també fora de l'assignatura; som més "competents", en didàctica i en TICS. He pogut veure tot el procès i l'esforç "reflexat". I m'he sentit "escoltada" i "recolçada".Com a "futura mestra del s.XXI", no ho dubtis, tractarè d'emprar aquesta didàctica per fer arribar els "coneixements concrets" de "l'educació infantil" als meus alumnes. ("Tour" pel meu bloc en l'assignatura de Basses Didàctiques, cadascuna de les entrades tenen accés amb un d'aquests enllaços, gaudeix el camí).

Arribem a la fi del camí...ara ens toca mirar cap enrere. M’agrada el que veig, un camí dur però gratificant....M’agrada veure que tot té un sentit, una seqüència lògica, un significat. Tot va agafant cos.

Vos record que al principi varem fer un mapa conceptual del nostre PLE en aquell moment (sept. 2011). Bé, aquesta setmana hem fet a classe el nostre PLE avui en dia, gener 2012 i aquest és el resultat:
PLE_gener_2012

PLE Sep 2011

   

PLE Sep 2011

Ja ho deia jo al cap d'un mes a la entrada del meu e-portafoli " Quin tipus de mestra vull ser":

"És impressionant tot el que el meu PLE s'ha ampliat en poc més d'un mes, els meus esquemes d'aprenentatge i els meus coneixements previs estan en contínua reforma, en contínua construcció. Penso que estem “construint” el nostre aprenentatge, ampliant esquemes, i aquests esquemes cada vegada s'entreteixeixen més i tot queda millor “ancorat”. És una bona reflexió sobre com estem aprenent, estem fent el que es diu meta-aprenentatge (un dels deu principis psicopedagògics perquè l'après tingui major grau de significatividad, entre uns altres que també s'estan donant, com la reflexió, la funcionalitat de l'après,…), bon treball! Així dóna gust embarcar-se en l'aventura de l'aprenentatge. Prendré nota…"

En la primera entrada de l'assignatura de basses didàctiques ja parlava de tot això del PLE, de com ha anat agafant cos i de les meves espectatives sobre dita assignatura... Podeu fer un click aquí per llegir-la.

Al principi temia la matèria que tracta aquesta assignatura, temia tenir que buidar un munt de text sense sentit que potser acabaria agafant sentit en quatre anys, en acabar els estudis de grau i començar a treballar. Temia un aprenentatge només conceptual. Quina sorpresa la meva! Feina no ha faltat, però l’esforç ha merescut la pena. La teoria anava cobrant vida dins meva, de la mà de la tecnologia hem anat construint el nostre aprenentatge, completant i contrastant la teoria i aportant-li la nostra part reflexiva, compartint tot això al portafoli electrònic amb la resta del món. A més, això no es queda aquí, sinó que hem pogut viure i experimentar això del que parlava la teoria amb nosaltres mateixes (procediments). 

La teoria no es queda en un paper escrit que reprodueix això que algú diu sobre com hauria de ser, no.  Hem vist l’aplicació pràctica de tota aquesta teoria, hem vist que és possible i en vist que funciona. Realment puc dir que ha hagut un veritable aprenentatge. I més encara, que aquest aprenentatge ja a set significatiu i funcional per a nosaltres (PRINCIPIS PEDAGÒGICS DEL APRENENTETGE entrada del bloc 4ªsetmana. Diverses-principis), tant en aquesta assignatura com en altres en les que tot el temps estaven presents aquestes idees, la qual cosa servia per donar-li base als esquemes mentals, afavorint aquesta creació de coneixement, que es veia reforçada i consolidada.

Per al tipus de ment que tinc, que li agrada tot això que té lògica i que pot ordenar de certa manera per continuar construint-se els seus esquemes de com interpretar el món (de com interpreto jo el món), aquesta manera d’aprenentatge li és especialment gratificant (a més té sentit, no és copiar per copiar). A més he pogut observar el procés d'aprenentetge, adonar-me del mateix i reflexionar sobre aquest procés, fent meta-aprenentatge i és aquí quant t'adonas que tot encaixa.

Vull remarcar la importància de viure l’assignatura amb una bona actitud, ja que amb la feina que ha suposat, sense una bona predisposició hagués set una tortura. I això clar està, sorgeixi d’un mateix, però també sorgeixi de la professora que ens ha animat, escoltat, reconegut el esforç, guiat durant l’aprenentatge per que ho féssim millor, confiat en les nostres possibilitats, compartir els objectius als quals volia que arribéssim i fer-nos partícips de tot el procés, més encara, fer-nos protagonistes. Això sí és educació, conducció del aprenentatge. I també gràcies a les companyes, amb les que pots contar tant per temes de classe com per temes personals. Es veu a vegades una mica de competitivitat, de moment sana, però predomina el recolzament i el companyerisme.

Vull compartir amb vosaltres un vídeo fet amb el meu grup sobre la nostra reflexió. Ha set molt de riure fer-ho. Aquesta és la vegada que millor va estar en conjunt...

Fent la unitat didàctica he tornat a fer conscient de la importància de la reflexió, reflexió sobre el que volíem aconseguir, punt de partida i punt d’arribada. Importància del camí que hauríem de seguir. Buscant que l'aprenentatge que es volia assolir per als figurats alumnes fos el més significatiu possible, que poguessin desenvolupar la seva creativitat, que poguéssim despertar-los l’interès per  l’aprenentatge, aprenentatge al llarg de la vida (competències bàsiques).  

Temps per a reflexionar

Vist que aquesta marera d’aprenentatge m’ha funcionat molt bé, ha despertat encara més la meva curiositat pel aprenentatge i m’ha aportat un major grau d’autonomia, als meus futurs alumnes, com ja he dit al principi, vull regalar-los aquesta forma de construcció d’aprenentatge, vull inspirar-los i que desenvolupin al màxim el seu potencial.

Ah!, el bloc és molt bona manera de tenir els apunts a mà, clars, ampliats, ordenats,... Us animo a fer un!

Bona setmana!