 |
| Competències que reflecteixin el més fidel possible la realitat. Avaluacions que reflecteixin el més fidel possible el procés d'aprenentatge |
La setmana passada vaig parlar de competències. Competències formades per coneixements (fets i conceptes), procediments i per actituds. Vaig parlar de competències com eina d’aprenentatge per a la vida i de la necessitat de reinventar la professionalització docent, l’estructuració dels horaris, dels espais, de diferents tipus d’organitzar als alumnes,...Però evolucionar i canviar tot això i, en canvi, mantenir la mateixa estructura per avaluar no té sentit.
Fins ara, la avaluació pràcticament consistia en una prova de caràcter sancionador, selectiu, feta a la fi del procés (llevant-te l’oportunitat d’aprendre dels teus errors). Una prova escrita la qual avaluava principalment fets i conceptes, deixant de costat els procediments i les actituds. I no vull dir que no sigui necessari avaluar fets i conceptes. Dic que també hem d’avaluar els procediments i les actituds. (És curiós, avui en la televisió parlaven sobre els països de la zona euro i fins a aquests tenen nota. Parlaven de baixar-los la nota... serà això com una sanció?).
I quan parlo d'avaluar, no m'estic referint a l'avaluació entesa com fins ara, no es tracta només de qualificar, no és emetre judicis sinó plantejar-se hipòtesis (Bassedas, E.; Huguet, T. ; Solé, I. 2008). Estic parlant d’una avaluació orientadora, personalitzada i participativa que tingui en compte els processos. Una avaluació que inclogui verbs com compartir i col·laborar, con diu Jose Luis del Castillo en un vídeo que varem vora a classe (aquí faig al·lusió a la co-avaluació, esmentada més endavant). Avaluació que inclou a l’alumnat com part activa de la mateixa avaluació (recordem que al segle XXI parlàvem d’un alumnat actiu) i que té la funció d'aprenentatge. Necessitem canviar la visió de la nota com incentiu per a l’estudi. En Zabala (2006) exposa, plantejat en forma de pregunta, quina hauria de ser la finalitat de l’avaluació.
.......”Deu servir per a sancionar... o per a acreditar-los?...para ajudar a l’alumne , estimular-ho, conèixer cóm aquest aprendre o quals són les seves dificultats o les seves millors estratègies de aprenentatge, millorar el procés d'ensenyança, conèixer la conveniència d'uns continguts sobre altres o la metodologia utilitzada, o per a tot al mateix temps?”
L’avaluació hauria de tenir finalitats informatives, ser transparent i personalitzada (atenent a la diversitat). Aquí la administració ha de fer un gran esforç pel canvi ja que és la que imposa un criteri numèric. Una qualificació numeral oculta moltes coses i una nota pot ser molt relativa, depenent de la dificultat de l’examen. No és el mateix un cinc tret en un examen fàcil que un cinc tret en un difícil. Això no és reflex fidel de la realitat (com ho és en un mirall).
La família també hauria de canviar aspectes. Hem arribat a un punt on se li dona importància a la nota treta i no al que el/la nen/a ha après, què farà amb aquella cosa que ha après o a cóm s’ho ha passat. La finalitat de l'aprenentatge acaba orientant-se cap a la superació de l'examen i no cap a l’aprenentatge per a la vida.
Un exemple molt clar que Zabala exposa en el seu llibre (2006) és el de la selectivitat:
“...les probes de selectivitat universitaris condicionen totes les anteriors, de manera que allò que s'avalua en aquesta prova es converteix en els veritables continguts de l'ensenyament”.
Paper i llapis...què pot reflectir?
Aquí un punt de reflexió cap als mestres, futurs mestres,... Com diu la Neus San Martí, l’avaluació és el reflex de l'aprenentatge: quina pràctica docent vols tenir i en funció d'aquesta pràctica, cóm ha de ser la teva avaluació.
Fins aquí d’acord. Hem parlat d’examen com a forma tradicional però si parlem de competències, què hem de fer? Quines eines podem fer servir?
Vegem primer els tipus d’avaluació que hi ha. Es podem classificar de diverses maneres atenent a aspectes com són la finalitat, el moment de la seva aplicació, l’àmbit d’extensió, el grau de relació amb l’avaluador o el criteri de comparació. En el quadre següent tracte de exposar-ho com a esquema perquè sigui més visual.
Aquest vídeo de dalt explica molt clar l'avaluació.
La normativa té en compte la realitat de l’aula i la INCLUSIVA "inclou" la realitat de cada alumne, atenent a la seva diversitat .
Cal recalcar dins de l’avaluació interna, els tres aspectes o tipus que s’esmenten:
- Heteroavaluació: la que fa el mestre. Es tracta d’una avaluació a la vegada de tipologia FORMATIVA, regulada pel mestre.
- Autoavaluació: la fa el propi alumne de la seva tasca, aquesta és necessària per poder arribar a ser competent. I parlem d’una tipologia FORMADORA, (Neus San Martí, Eivissa 2011) és l'alumne el que de manera AUTÒNOMA s’adona del que fa bé i del que fa no tan bé i poder així posar-li remei, actuar en conseqüència. Que sigui capaç de separa el gra de la palla, APRENDRE A APRENDRE. Me’n record quan vaig començar en la escola de música (Can Blau), fa dos anys i tenia que entonar una cançó. Com que no era capaç de sentir si ho entonava bé o no, hem costava millorar-lo. Avui puc dir que he notat la meva progressió en quant a la capacitat de notar quan no està bé entonat i puc així tornar a repetir-ho sent conscient del canvi que he fer. (Una altre cosa és que hem surti...)
- Co-evaluació: els alumnes s’avaluen uns als altres. La Neus San Martí ho explica com a doble recurs. Per una banda és una manera d'auto-regularse, veus els errors dels teus companys i pots adonar-te dels teus propis si són similars. Per l’altra banda, com a tasca motivadora, els hi agrada molt fer de “professors” (posa un exemple de cóm va incrementar en tres mesos el nombre de alumnes que feien els deures, passant d’un 5% al 95% i l’assistència del 100% canviant la forma d’orientar la tasca, passant de demanar deures per a casa i portar-los-hi el professor a casa per corregir-los a invitar als alumnes en el procés d’avaluació com una activitat dins l’aula, de manera que per a els té un sentit fer els deures (SIGNIFICATIVITAT) i els serveix per detectar on no han estat força bé.
A classe ens va proposar la professora avançar cap al següent pas, ja fa servir una rúbrica per avaluar-nos (heteroavaluació), ara toca fer la nostra autoavaluació i més endavant suposo que farem una co-avaluació. Em pareix molt bona idea, que no senzilla. És una manera d'aplicar tot lo aprés a classe (SIGNIFICATIVIDAD i FUNCIONALITAT), una forma de ser coherent amb la metodologia que ens transmet. Ja hem vist la teoria, els conceptes i ara passarem als procediments, a aplicar-lo (les actituds venen marcades en les ganes que li fiquen a la proposta,...). Abans m’he referit a que no és una tasca senzilla ja que quan t'auto-avalues, entren en joc aspectes com l’autoestima i el concepte d’un mateix. A més, si penses que no has estat prou bé, ho tornes a intentar (si el temps t’ho permet). També depens del grau d’autoexigència que tens,... Ja vorem com surt, es suposa que la RÚBRICA que farem servir et guia per poder ser més objectiu i tenir clar què estem avaluant, llevant les percepcions subjectives que pots tenir sobre el teu treball.
A més dels tipus d’avaluació, Zabala (2006) exposa com avaluar segons la característica de la competència que estem avaluant:
- FETS: mitjançant una prova escrita, senzilla.
- CONCEPTES: Amb la pregunta sobre la definició no n’hi ha prou, hem d’avaluar l’ús que li donen mitjançant la seva aplicació en la resolució de problemes.
- PROCEDIMENTS: Observar situacions on les facin servir, saber fer.
- ACTITUDS: Mitjançant l’observació del comportament en les situacions conflictives que es presenten.
Clar que no són elements independents, estem parlant d’una competència general (una) que haurem d’avaluar mitjançant l’elaboració de activitats de avaluació de competències d’acord a una competència específica. Hi haurà indicadors d’activitat que es refereixen a més d’un component de la competència. No avaluem si saben o no saben, sinó el grau d’eficiència amb el que apliquen la competència. Els indicadors de èxit estan integrats dins la competència.
Recordem que la competència és complexa, com la vida, per tant els processos per avaluar competències també són complexos. Recordem que aquesta avaluació és una aproximació a aquesta realitat i és l'lumnat el que, amb la seva intervenció davant una situació-problema que reflecteixi la realitat tant com sigui possible, ens dona el grau d'aprenentatge per a l'esmentada competència.
Avaluar és tot un procés en el que hi ha una recollida d’informació (sigui amb un instrument o simplement amb l’observació), desprès es passa a analitzar aquesta informació i de aquí la pressa de decisions. No només seleccionar o classificar, és plantejar-me cóm els puc ajudar i cóm poden els adonar-se dels errors per actuar en conseqüència.
Si ajuntem aquestes premisses, contant amb l’alumnat com part activa del seu procés d’aprenentatge, hem de incloure’ls tant en l’avaluació com en la planificació de les activitats. Na Neus San Martí ho explica beníssim a la seva conferència abans esmentada. Així tenim (veure el quadre):
Aquí ja parlem d’eines com els diaris de classe, els porta-folis i les rúbriques per fer de l'aprenentatge un procés actiu per l’alumnat, significatiu, funcional i en el qual es reflecteixin tots els procediments i no només el final. I com he dit abans, em sembla que concretament això és el que estem fent a classe.
 |
| Que reflecteixi tot el procés |
Bona setmana!!!!
---------------------------------------------------
Bibliografia:
- Zabala, A. “11 ideas clave.Cómo aprender y ensenyar competencias.” (2007, Barcelona).
- Bassedas, E; Huguet, T; Solé, I. "Aprendre i ensenyar a l'educacií infantil" (2008, Barcelona)
- Blogs del meu PLE
- Youtube
- Flicker
No hay comentarios:
Publicar un comentario