En educació infantil, educar a través del joc, sí. Jugar amb l'educació...va a ser que no. (F. Tébar, 2012)

lunes, 5 de diciembre de 2011

7ª El currículum_CONCRETANT

EL CURRÍCULUM:
El llibre de text no és el currículum, és tancat i rígid
(imatge pròpia)

La primera vegada que vaig sentir parlar de currículum en l'àmbit educatiu va ser fa gairebé quatre anys, fent una substitució de fisioteràpia en els col·legis. Parlant amb els professors, em van dir: 
- "…té una adaptació curricular…". 
I vaig pensar: 
- "Ah!, val, què bé, i això què és?"

Què és el currículum? (Jo només coneixia el Currículum Vitae). Llegint la bibliografia recomanada he pogut entendre perquè no sabia què era: en la meva època, anterior a la LOGSE s'assembla al que anomenàvem "plans d'estudi". 

Clar, pensant amb això de l’adaptació curricular, penso que atenent a la diversitat i tenint en compte que cadascun és diferent i té un ritme d'aprenentatge i uns processos diferents, tots haurien de tenir la seva pròpia adaptació curricular…

Diguem que no és exactament així però si que es suposa que es fa una adaptació curricular (per anomenar-la d’alguna manera) a la realitat de cada aula. Es fa amb nivells de concreció curricular (en Felipe Zallas parla d’això, jo més a baix en parlo també). El currículum actual sorgeix com una necessitat de superar la divisió que va fer veure Gimeno Sagristà en 1985:
“En el sistema educatiu, uns estudien l'educació, uns altres decideixen l'educació i uns altres la realitzen”. 
Referint-se a la desvinculació entre pedagogs, polítics i professors. Això es pot considerar una de les causes de la desprofessionalització docent, esmentada en entrades anteriors. El llibre de text passa a ser l'únic currículum, imposat, amb l'obligació de complir amb les pautes estipulades i sense la possibilitat d'adaptar-ho a la situació real de l'aula i al nivell inicial dels alumnes (No es té en compte els coneixements previs, la zona de desenvolupament proper, la funcionalitat d'aquests aprenentatges,… (veure entrada 4ª Setmana."DIVERSOS" PRINCIPIS PICOPEDAGÒGICS).

Open door.
Currículum obert i amb divers nivells de concreció
Avui dia el currículum és OBERT i FLEXIBLE. L'administració dicta un currículum de mínims (és a dir, no es pot llevar contingut d'aquest, sí afegir-ho) i s'ha d'anar concretant fins arribar a la realitat de l'aula, fins al professor (d'aquí els nivells de concreció). Per això, com sempre, es fa necessària la professionalització docent, docents preparats, en contínua formació i que tinguin en compte la realitat de l'aula en aquest moment precís, en aquest any escolar, és a dir, que atengui a la diversitat. És clar, si es cenyeix al llibre de text exclusivament sense atendre al nivell que té l'alumnat d'aquest any,…és possible que arribi a alguns, però no a tots, ignorant així la premissa de formació per a la vida i reprenent el caràcter propedèutic i selectiu del sistema educacional del segle XIX (veure entrada 2ª setmana. VIATGE EN EL TEMPS), el que passa, passa i el que no, és que no val.

Podem veure com hi ha diferents concepcions del currículum descrites per diversos autors. Gimeno Sagristà (G.S.) en 1989 descriu cinc corrents, cinc formes d'entendre el currículum. Serafi Antúnez (S.A.) ho resumeix en tres vessants.

- Com a conjunt de coneixements (continguts), ressaltant la funció de transmetre de l'educació, la qual cosa s'ha de transmetre a l'alumnat). Coincideixen G.S. i S.A.
- Com a sistema tecnològic de producció, com a marcador d'objectius d'aprenentatge, resultats que es pretenen aconseguir. Coincideixen G.S. i S.A.
- Com a pla d'instrucció, en el que es defineixen objectius, continguts, metodologia i avaluació. (G.S.).
- Com a conjunt d'experiències d'aprenentatge, conjunt d'experiències que viu l'alumnat en el col·legi, sorgint el concepte de CURRÍCULUM OCULT (fent referència a les experiències d'aprenentatge de l'alumnat que no estan reflectides en el currículum i que el professorat tampoc té intencionalitat en això, amb el risc de transmetre'ls missatges negatius o conductes i valors pejoratius, tot fruit d'una pràctica irreflexiva. Coincideixen G.S. i S.A.
- Com a solució de problemes, centrat en l'anàlisi de la pràctica. Proporcionant les bases per planificar, avaluar i justificar el projecte educatiu. (G.S.).

Vídeo del currículum ocult, per reflexionar:



Actualment la LOE defineix de forma pragmàtica el currículum com el conjunt d'objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cadascun dels aprenentatges que regula la llei.

Els elements del currículum són:

- Els objectius: capacitats que s'espera que els alumne desenvolupin al final d'aquesta etapa.
- Els continguts: Recordem, fets, conceptes, procediments i actituds.
- La metodologia: Un marc principalment constructivista.
- L'avaluació: Recordem els tipus: inicial, processual i contínua, individualitzada, formativa, final i sumativa, criterial i no normativa (veure entrada REFLEXES D’UN MIRALL. AVALUACIÓ. 6ª setmana).
- LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES (veure entrada FENT CAMÍ. Competències Bàsiques. 5ª).


Herramientas
Currículum com eina de traball dins del procès de contrucció
Passaré a comentar ara les característiques del currículum actual al nostre país, algunes de les quals ja he comentat unes línies més amunt.

- És un currículum únic d'etapa. Aprofito per introdüir aquí la propera entrada de bloc, l'etapa d'educació infantil, etapa que la llei no estipula com a obligatòria, per tant el currículum tampoc té caràcter obligatori en aquesta etapa.

- És una eina de treball per al professorat, per revisar i desenvolupar la pròpia pràctica.

- És obert i flexible. Obert quant a que es va concretant en els diferents nivells i flexible perquè s'adapta a qualsevol context educatiu. Parlem d'un currículum més obert si dóna més autonomia al professorat, li deixa un marge més ampli i permet que sigui aquest el que ho tanqui. D'aquesta manera dóna opció a la innovació que no seria possible en un model tancat de currículum.

- És descentralitzat. Els mínims sí sorgeixen a nivell central però dóna bastant autonomia per anar concretant-ho.

- És científic. Persegueix una pràctica pedagògica científica basada en el constructivisme i l'enfocament investigador, en honor de la millora.

- És sistèmic. Modificar un element implica un canvi en un altre element (És com les escales musicals, alterar un interval varia el nombre de tons i semitons i altera al consecutiu, el qual modifiques perquè quadri, alterant al seu torn al següent i així successivament).

- Requereix un professorat professional (tornem a esmentar la importància de la professionalització docent), amb més formació i responsabilitat en el seu treball.


Piramide circular de los Guachimontones
Nivells que es van concretant, tancant
Tornant als nivells de concreció, generats com a necessitat de comunicació i vinculació entre els polítics, els pedagogs i el professorat, podem considerar diversos nivells. Aquests nivells segons la bibliografia o els autors consultats varien lleugerament, però bàsicament són els mateixos. Segons la Conselleria d’Educació i Cultura dels Illes Balear (2009), podem establir:
Un primer nivell en el qual situaríem al Ministeri i a les comunitats autònomes, mitjançant la seva publicació en el BOIB. Estableixen el document base del títol i el currículum. Després passa al segon nivell, al centre concret on es durà a terme la seva pràctica, tancant-ho una mica més i concretant-ho. Forma el projecte curricular de cicle formatiu o el currículum de centre. Després arriba al tercer nivell de concreció, el professorat (equip docent) que estableix la programació d'aula (i no el que el llibre de text diu que cal fer). Es pot establir un nivell més o dins del tercer nivell, el professor que acaba de tancar-ho amb la programació didàctica. Hi ha autors que estableixen un nivell més de concreció per, atenent a la diversitat, adaptar-ho a l'alumnat de necessitats específiques, però com ja comentava al principi, quin alumne no és únic i especial, no tots tenen el mateix nivell de desenvolupament per als diferents tipus d'intel·ligències (intel•ligències múltiples),…

El següent document de SCRIB tracta just dels diferents nivells de concreció curricular.

Niveles_de_concreción_curricular

Ara parlaré de les fonts de les quals es nodreix el currículum, que li donen aquesta base científica de la qual parlem en les característiques.
- La sociologia. El currículum està influenciat per les demandes socials. Un dels objectius de l'educació no oblidem que és formar per a la vida, i això implica formar per viure en societat, com a part activa i responsable de la mateixa.
- L'epistemologia. Especialistes de les diferents àrees i matèries determinen què continguts són essencials i quines secundaris (aquesta és la font que més ha predominat).
- La psicologia. De la qual s'observen quines són els processos d'aprenentatge dels alumnes i quines condicions afavoreixen l'aprenentatge. (veure entrada diverses principis...)
- La pedagogia. Recull el coneixement teòric entorn de l’ensenyament. Per aplicar sistemàticament una determinada didàctica s'observa si realment és efectiva.

La psicopedagogia del currículum té en compte aquestes dues últimes fonts, dins d'un marc principalment constructivista (l'alumne construeix el seu propi coneixement) i recull principis bàsics descrits per autors com Piaget i Vigotsky.

He parlat en entrades anteriors sobre metodologies noves, del segle XXI, de competències, de canviar el sistema d'avaluació. Això ha d'implicar un canvi en el currículum, el qual ha de recollir i contemplar aquestes metodologies i necessitats.

Fins aquí tot pareix que va bé, però clar, els docents que es troben al carrer, a la realitat de l'aula, exposen els seus problemes. Hi ha una crítica sobre la quantitat de matèries que hi ha dins el currículum i la falta de temps per poder organitzar altres activitats dins l’aula que no sigui la mera exposició de fets i continguts. Clar està, això es fa més patent encara quan el currículum és entès com el llibre de text (rígid, tancat, sense atendre la realitat de l’aula). En Felipe Zallas llança aquesta pregunta “El llibre de text és el currículum?” en la entrada esmentada abans per parlar de nivells de concrecions curriculars. En Jose Luís Castillo continua el tema de debat amb la qüestió sobre si és més important, el què o el cóm. I dic jo, que prefereixes, quantitat o qualitat? Que hagis estat exposat una gran quantitat de coneixement que entren per una orella i surten per l’altra, o realment que t’arribi el que has d’aprendre. En Pedro Villarubia li respon amb una entrada que comença així: Currículo: “corre” y “culo” i acaba digen:
“... a la carrera para decenas de alumnos/as distintos/as, buscando recursos, probando, adaptando, y respetando… el mismo currículum para todos.
Y eso sí, se enseña espíritu crítico,… siguiendo el currículum. Se estudia el mundo cambiante… con el mismo currículum. Se cambia la educación… poco a poco… respetando el currículum. En sesiones de una hora. Con el culo… sentado. Sobre el currículum.”
Clar, per arribar a concretar un bon currículum, el professorat ha de ser professional, estar ben format i tenir temps per dur-lo a terme, per anar adaptant-lo a la realitat que es troba a l’aula,... I per tot això fa falta temps, temps que no arriba a tenir ja que sempre ha de anar fent substitucions, vigilàncies,... en comptes de estar preparant-se bé les classes, arriben a la fi a agafar el llibre de text, obrir-ho per la pàgina que toca i.... I tot això per la mancança de recursos, mancança que es prevé que vagi a pitjor, incrementant-ne el ràtio professor-alumne, amb les seves conseqüències, com esmenta el Miguel Ángel Santos Guerra en la seva entrada d’aquesta setmana: “Recortes en educación” . I diu:
“Dije que la educación de calidad es cara pero que la mala educación o su ausencia acaba siendo carísima. Dije también que los medios de comunicación deberían hacerse eco de estos problemas porque la educación no es sólo una cuestión que atañe a las escuelas sino a toda la sociedad.”
I és que hem de canviar moltes coses, però no desespereu, ho farem poc a poc, ja es sap que els canvis tarden en estar implantats uns vint anys, paciència i anem fent camí.

Bona setmana!

--------------------------------------

Bibliografia:

- Bassedas, E; Huguet, T; Solé, I. "Aprendre i ensenyar a l'educacií infantil" (2008, Barcelona)
- Blogs del meu PLE
- Youtube
- Flicker

No hay comentarios:

Publicar un comentario