8ª-L'EDUCACIÓ INFANTIL. No tot l'obligatori és necessari, ni tot el necessari és obligatori...

El joc no és obligatori, però és molt necessari

Aquesta setmana parlaré de l’educació infantil.

Abans no es parlava d’educació infantil, ni d’escoletes. Abans es parlava de guarderia (lloc on guardar, que no educar) i pre-escolar (abans de l’escola). Avui parlem d’educació infantil, ja a edats de 0-6 anys els hi estem educant, preparant per a la seva formació com a persones dins d’una societat, preparant per a la vida, tenint en compte els quatre pilars de l’educació: saber, saber ser, saber fer i saber estar.

L’educació infantil és una etapa educativa que contempla la LOE, engloba des de els 0 anys fins als sis anys i té un caràcter no obligatori. Està a la vegada dividit en dos cicles, un de 0-3 anys i l’altre de 3-6 anys. He de esmentar que tot i que no sigui una etapa obligatòria, el segon cicle compta pràcticament amb el 100% d'assistència dels nins i les nines i ho fan de manera gratuïta, l’estat ofereix places per a tota la població i el procés d’admissió està detallat en la LOE.

Els entorns futurs

Sabem que és beneficiós que els infants puguin experimentar situacions diverses en entorns segurs que li ajuden a anar creant els seus esquemes de coneixement, coneixements de sí mateix (el jo), coneixements dels altres i de l’entorn natural (del medi natural i social que els envolta) y dels llenguatges (com a medi mediant el qual el jo es comunica amb l’entorn). Aquestes són les tres àrees de coneixement de l’educació infantil.(E. Bassedas, T. Hugget i I. Solé; 2008). Quina millor manera per fomentar aquest ambient d’aprenentatge que la gratuïtat de l’escolarització en edats de 3-6 anys. L’escolarització primerenca es considera com un gran llogre, positiu per un millor rendiment escolar futur. Per això, iniciatives com el Programa Educa 3 tria de fomentar la creació de noves places educatives per a menors de tres anys.

El següent pas seria fer-ho obligatori. I aquí és quan el debat està servit. Jo penso que el segon cicle, de 3-6 anys, que es fa ja en altre centre diferent del centre de primer cicle (com a preparació per a la següent etapa), encara podria tenir caràcter obligatori. Si parlem de 0-3 anys, la cosa canvia. Aquí ja trobem més matisos. Per començar, hi ha una gran diferència dins d’aquest cicle, entre un nadó de mesos i un nen de dos, tres anys. Les seves necessitat bàsiques no són les mateixes. Entenc que l’escola serveix per equilibrar diferències socials i donar oportunitats a nens de nuclis familiars menys afavorits i estic completament d’acord amb la idea de que un nen que no rebi la estimulació adequada al si de la família, a l’escola se li supleixi aquesta mancança. Però també entenc que hi hagi pares i mares que vulguin estar amb el seu nadó i no vulguin perdre cap moment del seu desenvolupament, sobretot dels 0 als 18 mesos.

També entra en joc el tema del treball familiar. Segons la llei, al quart mes els pares i/o mares s’han d’incorporar al lloc de treball (el que té treball, clar...) i això planteja el problema de on deixar al nadó (perquè tal i com està la situació avui en dia, pocs es poden permetre no treballar). I de nou el debat: treballes per poder donar al teu fill una bona qualitat de vida, però no tens en compte que el que més necessita el teu fill és un poc d’atenció, de temps amb tu, de conèixer el món amb la teva guia i confiança. I que la teva companyia, el teu amor i confiança en ell, li dona seguretat i confiança en si mateix, millora el seu auto-concepte i la seva autonomia. Clar, per diferenciar-se de sí mateix i com a ser socials que és, el/la nin/a necessiten relacionar-se amb persones de la mateixa edat i amb altres adults que no siguin els seus pares i això fa de l’escola un lloc propici per les relacions amb altres nins i nines i per al joc i el moviment.

col·laboració amb les famílies

Bé, a l’educació infantil es desenvolupen aquestes dues funcions, la social (de socialització del nen i de incorporació de la dona al món laboral) i l’educativa (no es tracta de “guardar” nens). Els mestres i les mestres necessiten una estreta col·laboració amb les famílies, per anar tots en la mateixa línea, per a que el/la nin/a puguin vora el nexe que hi ha, pugui establir vincles afectius i percebi que el que aprenen en un lloc serveix per l’altre lloc, que el seu aprenentatge és funcional i té significat.

Com a principis metodològics i pedagògics en aquesta etapa, no hem d’oblidar posar èmfasi en la atenció a la diversitat (no és ho mateix a una classe un nen que fa dos anys en Gener que un nen que fa dos any en Desembre, dotze mesos més tard), atenció individualitzada i que doni respostes a les dificultats d’aprenentatge de cadascú. Oferir un ambient d’afecte, de confiança, de seguretat que fomenti la seva autoestima, una construcció positiva de la pròpia identitat. Partint de situacions quotidianes del entorn a fi que siguin activitats significatives i despertant l'interès dels infants (situacions que provoquin conflicte per mor de despertar la seva curiositat), se les han de plantejar activitats globalitzades de les àrees de coneixement esmentades abans i sempre enfocades com un joc. I com que parlem d’àrees i no de matèries i parlem de activitats globalitzades, es fa necessari fomentar el treball en equip del professorat.

La diversitat ha de ser entesa no com a un impediment sinó com una avantatja, mitjançant la qual el infant es descobreix a si mateix, les seves diferències i similituds amb els altres. Un punt a considerar a l’hora de recollir informació de cada alumne/a i per planificar les distintes activitats. Hem de saber quins són els coneixements previs, on està la zona de desenvolupament proper de cada nen/a i proposar activitats que suposen un cert nivell de repte però superable, amb possibilitats d’aconseguir èxit, per tal de guanyar autoconfiança i seguretat.

La llei de la CAIB estableix la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament a les Illes Balears i contempla la introducció primerenca de la llengua estrangera dins el currículum de aquesta etapa. També estableix un mestre tutor que s’ha de encarregar de coordinar les activitats del grup. Detalla tot el currículum educatiu en un primer nivell de concreció.

Quan parlem d’avaluació en aquesta etapa, parlem d’una avaluació global, contínua i formativa que atén a la diversitat (i als distintes ritmes d’aprenentatge) i com a principal procediment d’avaluació, l’observació directa i sistemàtica. Parlem d’una avaluació coherent amb els objectius establerts, avaluació tant dels alumnes com de la pràctica docent i com a responsable de la mateixa, el tutor que recull les dades. També hem de cooperar amb les famílies (intercanviar informació i acordar pautes comunes d’intervenció) i coordinar els cicles entre sí i amb l’etapa d’educació primària.

A tots ens agrada jugar

Les principals situacions educatives que es donen en aquesta etapa, és a dir, els moments que es fan servir com aprenentatges significatius són (E. Bassedas, T. Hugget i I. Solé; 2008):

- El joc: destacant tres tipus de joc: Activitats presentades en forma de joc, el joc pel joc i les situacions de joc planificades. A tots ens agrada jugar, els adults tampoc haurien d’oblidar cóm gaudeixen amb els joc i com els jocs duen un aprenentatge ja sigui de tipus afectiu-social, ja sigui cognitiu,... Me’n record quan vaig fer un curs de clowns, fa dos anys, i a classe sempre fèiem jocs. La sensació que em quedava al arribar a casa durava tota la nit. Quina energia! i això que ja no sóc una nena, però ho gaudeixo igual.

- Les rutines: enteses no com alguna cosa rutinària sinó com activitats de la vida en las quals els infants troben una seguretat per conèixer la situació i en les quals va adquirint més autonomia cada cop. Aquestes són situacions d’alimentació, de neteja, de descans, de ordre de les pertinences personals o del grup i situacions d’entrada i sortida.

Vídeo de les rutines, exemples de continguts treballats.

- Les activitats col·lectives: per sentir pertinença al grup, establir relacions personals,...

- Les activitats individuals: més presents al segon cicle de l’etapa.

- Les activitats de petits grups: Són las que fan als racons de jocs o talleres. (vegeu el vídeo de youtube sobre els racons d’activitats).

- Els temes de treball: trobar la resolució d’una pregunta permet treballar sobre un tema que serà l'eix central de l’activitat a la classe durant unes quantes setmanes.

- L’adaptació: tant del infant, com de la mestra o el mestre i dels pares.

Els racons d’activitats

El treball per pojectes

Per dur a terme aquests aprenentatges hem de recordar que és imprescindible el treball en equip, tant dels professionals com dels pares amb els professionals i que aquest treball en equip es fomenti dins de l’aula, que arribi al alumnat. Així com la necessitat i conveniència d'una pràctica reflexiva: què, perquè i cóm hem de fer.

Important recalcar que el nen aprèn a través del joc, de l’exploració del entorn, de fer relacions amb els nous aprenentatges i els coneixements que ja té i a través de aquestes relacions, fer-se preguntes de perquè això és així i no d'altra forma.

La importància que per tot això té el llenguatge, tant per a comunicar-se amb l’exterior com a organitzar els seus esquemes de pensament. I això em fa preguntar-me: cóm pensem els animals? perquè en el ser humà, ja sé que els angleses pensen en anglès, els castellà parlants en castellà,...però quin és el llenguatge que fan servir els animals com a conductor dels seus pensaments o records? Si imaginen un nen que no hagi tingut contacte amb altre ser humà, com el cas dels “nens salvatges”, en què idioma pensen? Llegint el llibre de E. Bassedas, T. Hugget i I. Solé “Aprendre i ensenyar a l’educació infantil”(2008), quan parlen de que n’hi ha distints llenguatges i que hem de potenciar en aquesta etapa (musical i d’expressió corporal, plàstic, matemàtic i verbal) pot ser que facin servir una espècie de llenguatge plàstic amb imatges dins del seu cap, o pot ser facin servir un llenguatge “verbal” fent servir per exemple uns udols, si es han criat amb llops. També em fa pensar en el cas del goril·la que va aprendre el llenguatge dels signes, en què llenguatge pensa? I clar, els nens que tenen problemes en el seu aparell fonètic i auditiu, cóm s’organitzen?

Us deix aquí, amb aquestes preguntes llançades a l’aire. Podria ser un tema d’interès per a un projecte...

Quin llenguatge fa servir?

Bona setmana!

-----------------------------------------------------------

- Bassedas, E; Huguet, T; Solé, I. "Aprendre i ensenyar a l'educacií infantil" (2008, Barcelona)
- Apunts de classe

- Youtube
- Flicker