Vista l'educació del segle XIX fins a la del segle XXI, vista l'adreça de canvi que s'ha anat produint o que es pretén que es produeixi, ens situem en el lloc on estem i quins són els reptes que es plantegen per desenvolupar l'excel·lència de la professió educativa i completem el llenç amb el marc legal.
Hem vist un recorregut per les lleis que han regit l'educació durant aquest període de temps (s.XIX fins a s. XXI), la qual cosa buscaven, la qual cosa van aconseguir i on es van quedar curtes, a l'espera de ser millorades, pas a pas darrere d'una educació digna de rebre aquest qualificatiu, que aconsegueixi una formació integral de la persona, al llarg de tota la seva vida, amb uns principis d'humanitat universals para i per una societat millor. Com les lleis s'adapten a la societat que les saca a la llum i en conseqüència, com l'educació es transforma amb aquesta societat, d'igual manera que la societat es transforma amb l'educació.
Enmarcat tot, ara queda més clar el map de l'educació!
Com a primera, la llei Moyano, 1857, on es donava l'educació com a un complement, com diu Francesco Tonucci en el llibre "Enseña o aprendre? L'escola com a recerca quinze anys després". A la recerca d'una millora i una adaptació a la societat, sempre canviant, de l'època, sorgeix en 1970 la Llei General d'Educació (LGE). Aquesta llei, que és la que em va tocar a la meva en els meus temps, va aconseguir algunes coses positives, clar que sí; gratuïtat i obligatorietat per als alumnes de de 6 a 14 anys (E.G.B.). Va aportar quantitat, encara que el sistema seguia sent selectiu i propedèutic (és a dir, que només tenia sentit si continuaves amb estudis universitaris; no et preparaven per afrontar la vida en altres situacions, no t'ensenyaven a desenvolupar eines per continuar la teva formació de manera autònoma), després dels 14 anys podies fer un FP o continuar amb el batxillerat-COU-universitat (la qual cosa va crear cert desprestigio classista pel que fa als quals feien FP, no mitigant el problema de les diferències socials).
Una vegada aconseguida la quantitat, es va buscar la qualitat; en 1990 apareix la Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu, LOGSE, que busca l'educació integral de l'alumne (no només conceptes teòrics sinó valors com a ésser humà que viu en societat, desenvolupament del seu esperit crític, desenvolupament de la creativitat i la metodologia activa). Es parla ja d'educació infantil de 0 a 6 anys amb caràcter educatiu (no guarderia, ni pre-escolar. No és guardar nens, és ja començar a educar-los), s'amplia l'educació obligatòria fins als 16 anys. Una llei amb corrents innovadors (d'ella va sorgir l'educació especial) però potser “inmadura” o amb manca dels recursos suficients per dur-se a terme correctament i reeixidament, ja que en augmentar l'edat d'escolarització obligatòria, haver-hi més gent en el sistema i per tant més diversitat, augmenta la problemàtica i fa que siguin necessaris més recursos. Això es tradueix en diners i els que donen els diners són els polítics…si ells no veuen l'educació com una inversió, sinó més aviat com una despesa, òbviament no invertiran.
En 2002 apareix la llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (LOCE), és una volta cap a enrere, pensant que fracassava la llei anterior, intenten tornar a terreny segur, torna a entendre's la qualitat com els resultats, sense valorar altres aspectes (difícils de valorar, sí, però no impossible).
I arribem ja a l'actual, la LOE, llei Orgànica d'Educació. Es pot dir que és una LOGSE més madura, que busca la FORMACIÓ INTEGRAL DE LA PERSONA (vagi o no vagi a la universitat), que planteja l'educació de qualitat a tots els nivells, també en la secundària, educació com instrument compensador de les desigualtats socials, econòmiques i culturals, educació amb equitat. Apareix incloent objectius comuns als plantejats a nivell Europeu, com una educació bàsica per tots (escola inclusiva), aprenentatge al llarg de tota la vida, cadascun en funció de les seves possibilitats, educació comú, amb coneixement d'una llengua estrangera, ocupació de les Tics, atenció a la diversitat (en comptes d'educació especial) i tenint en compte els fenòmens migratoris dels quals Espanya està sent testimoni. Busca la participació de tota la comunitat educativa (família, professorat, administració) per a una mateixa fi.
Veiem que les lleis canvien, un pas per endavant, mitjà per enrere, un altre cap a davant,…un anar i venir. Em recorda a l'època en què vaig estudiar filosofia i els corrents filosòfics anaven donant pas una a una altra parell tornar a les arrels anteriors, però aportant un granit més de sorra, col·locant un accent més. Quan estudiava història, guiada per la meva curiositat recordo que li vaig preguntar al professor el perquè d'estudiar història (no com a protesta, sinó buscant la seva aplicació funcional) i em va dir que així es podia aprendre dels errors anteriors per evitar-los i dels encerts. El mateix amb les lleis. A més, és una manera clara d'emmarcar els temes tractats en entrades anteriors d'aquest bloc.
Per consultar més informació i opinions d'altres persones:
http://educaresamar.blogspot.com/2011/03/la-ley-organica-de-ducacion-loe-la.html
http://actualizate-docente.blogspot.com/2011/01/la-loe-la-ley-general-de-educacion.html
I el text original: http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-2006-7899
Es parla del re-stayling (canvis superficials) i de crear un pacte educatiu per acabar amb aquest re-stayling. Fernando Trujillo: "juntos no podemos, pero juntos..."
I seguim: La llei busca donar qualitat i és a la recerca d'aquesta qualitat quan es plantegen mesures necessàries per a això. Així s'observa la necessitat d'augmentar i impulsar els valors de l'educació, la seva utilitat i el seu prestigi. La LOE planteja uns reptes per a l'educació del futur:
Un sistema educatiu de qualitat necessita un professorat que sàpiga controlar el currículum, saber adaptar les disposicions legals al seu centre, fer una proposta didàctica independent del llibre de text, que sigui capaç de recuperar la dignitat i el prestigi de l'educació, en contínua formació, que es renovi. Seguint el referent europeu i internacional com el Consell Europeu, el Parlament Europeu, la UNESCO, l'ONU per a des de la seva labor, ajudar en la construcció d'una societat millor, més humana, més compromesa.
Tonucci (Ensenyar o aprendre?: l'escola com a recerca quinze anys després, (2003)), proposa realitzar una anàlisi de l'escola tradicional (transmissiva) para a partir d'aquí definir un model sobre el qual basar l'escola moderna (escola constructiva). L'escola constructiva en la qual es construeix el propi coneixement a través de la reflexió sobre el documentat. Es el viatge que ja em fet en la entrada de la setmana anterior (segona setmana, un viatge...).
Estem parlant d'una professionalització del personal docent, per recuperar el control, perquè sigui l'administració la que estigui al servei de l'educació i no al revés, parlem d'una formació docent, que aporti eines, que compti amb les emocions com a part bàsica per a l'aprenentatge, doncs som un tot, no ens podem dividir per àrees, com les assignatures, tot es comunica i tot està relacionat. Els estudis de grau sorgeixen com a fruit d'aquesta inquietud per millorar la formació docent. Boris Mir parla en la entrada "la profesionalización del docente" del seu bloc La mirada pedagógica de la necessitat de aquesta professionalització docent, de les seves dificultats en la societat actual tal i com estem, la institució s'ha de preparar.
Parlem també de l'educació com un aprenentatge al llarg de la vida, d'aconseguir crear autonomia i responsabilitat per continuar aquesta formació al llarg de la vida i que no hi hagi un abandó pel saber, que es mantingui aquesta inquietud pel saber i aquesta curiositat innata que no es perdi (a classe ens van posar un vídeo d'una al·lota que gràcies a la seva mestra va ser astronauta, i , per cert, faig un comentari com a fisioterapeuta de una imatge que hi ha al vídeo, no és molt bo que es seguin massa temps en "W" a aquestes edats, encara estan en període d'ossificació del fèmur, per més informació: http://www.blog-medico.com.ar/noticias-medicina/traumatologia-noticias-medicina/anteversion-femoral-persistente.htm. Considero important aquesta anotació doncs el professorat passa moltes hores amb els nens i poden contribuir a la formació integral dels nens educant-los en higiene postural, com asseure's correctament,... I retornant, que no es perdi la curiositat, les guanyes d'aprendre. Per a això es fa necessari primer molta educació infantil que solvent les desigualtats escolars, molta educació secundària que els prepari perquè, segueixin el camí que segueixin i vagin on vagin, sàpiguen utilitzar el recursos i eines per "tirar endavant", per trobar solucions a les traves que se'ls plantegin en la vida, perquè no siguin víctimes de la globalització, perquè tinguin veu i vot, amb actitud crítica i fruit d'aquesta crítica, siguin capaces de porta a la societat cap a una evolució, no cap a una involució. Aquesta forma d'entendre l'educació fa necessari un canvi en la forma d'avaluació, una avaluació que tingui en compte més aspectes que el mero fet de reflectir una nota obtinguda un dia puntual fruit d'una memorització, sense determinar si hi ha hagut o no veritable coneixement, simplement aprovat o suspens. Miguel Ángel Santos Guerra ho expressa amb claredat fent un símil amb la medicina en la seva entrada del bloc el Adarve "diagnóstico inútil". Jacques Delors en el compendi "la educación encierra un tesoro" (1996) parla de la necesitat de la formació permanent del professorat, que és un altre repte imprescindible com a part del desenvolupament professional tal i com argumenta Frances Imbernon (la professionalització docent) , i del treball en equip per assolir aquest aprenentatge al llarg de la vida). A més, tal com argumenta Boris Mir en la seva entrada "Formacion tecnológica" en el bloc La mirada pedagógica, si us avanço un altre repte que és l'ús de les Tics, la formació continuada i permanent es fa necessària. Adoptar l'ús de tecnologies fa que, igual que aquestes, hagis de renovar-te constantment en el seu ús.
(Aquest és el vídeo de classe, es un vídeo molt polit i volia compartir-lo. Et fa pensar en les persones que han ajudat a que jo estigui on estic ara mateix i que sigui així, d'aquesta manera).
L'ús i la integració de les Tics (com ja havia parlat abans), i passar del TIC al TAC, "propiciar la innovació pedagògica i la millora de l'aprenentatge mitjançant el seu ús", per a això es fa novament necessària la formació docent, una formació permanent per mor dels canvis que experimenta la tecnologia. (Bloc http://innovacionunican2011.blogspot.com/2011/06/de-tic-tac-el-dificil-transito-de-una.html).
Relacionat amb això he trobat aquesta composició amb fotos de aparells tecnològics.
Garaien aldaketa, analogiatik teknologiara on PhotoPeach
Vídeo: "los cuatro pilares de la educación", (Delors)
Es fa necessari l'aprenentatge per competències, com ja he esmentat, som un tot, no ens hauríem de "dividir" per assignatures separades com si no tinguessin res en comú la una amb l'altra. Això evidència la necessitat d'un canvi en la pràctica docent, es parla de projectes educatius. (ja vaig esmentar alguna cosa en la anterior entrada segona setmana, un viatge...).
Educació intercultural, que faci de la diversitat un punt d'unió i no de separació, que puguem enriquir-nos d'aquesta diversitat. Donat el fenomen migratori que ha experimentat la nostra societat, de la realitat que trobem a les escoles, dels valors dels drets humans que hem d'impulsar en l'alumnat de respecte, solidaritat, unió comuna, doncs tots caminem per la mateixa terra, que ens dóna recer. És per això que també s'afegeix el repte de l'educació ambiental, doncs la Terra que trepitgem és de tots i ha de ser de tots, per a tots, i per llarg temps, generacions i generacions. Per descomptat, per a això veiem de nou la necessitat de formació del professorat (Jaume Carbonell, en el seu llibre "Una educación para mañana" (2008) fa referència sobre la formació permanent com un dels due atrubuts dels bons mestres; segons Tonucci aquesta formació actualment és escassa), per poder transmetre tots aquests valors, per millorar la qualitat de la seva professió i així doncs la de la societat.
Que la educació no sigui un escoltar i un repetir, l'alumnat ha de ser el protagonista de la seva pròpia formació.
Enmarcat tot, ara queda més clar el map de l'educació!
Com a primera, la llei Moyano, 1857, on es donava l'educació com a un complement, com diu Francesco Tonucci en el llibre "Enseña o aprendre? L'escola com a recerca quinze anys després". A la recerca d'una millora i una adaptació a la societat, sempre canviant, de l'època, sorgeix en 1970 la Llei General d'Educació (LGE). Aquesta llei, que és la que em va tocar a la meva en els meus temps, va aconseguir algunes coses positives, clar que sí; gratuïtat i obligatorietat per als alumnes de de 6 a 14 anys (E.G.B.). Va aportar quantitat, encara que el sistema seguia sent selectiu i propedèutic (és a dir, que només tenia sentit si continuaves amb estudis universitaris; no et preparaven per afrontar la vida en altres situacions, no t'ensenyaven a desenvolupar eines per continuar la teva formació de manera autònoma), després dels 14 anys podies fer un FP o continuar amb el batxillerat-COU-universitat (la qual cosa va crear cert desprestigio classista pel que fa als quals feien FP, no mitigant el problema de les diferències socials).
Una vegada aconseguida la quantitat, es va buscar la qualitat; en 1990 apareix la Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu, LOGSE, que busca l'educació integral de l'alumne (no només conceptes teòrics sinó valors com a ésser humà que viu en societat, desenvolupament del seu esperit crític, desenvolupament de la creativitat i la metodologia activa). Es parla ja d'educació infantil de 0 a 6 anys amb caràcter educatiu (no guarderia, ni pre-escolar. No és guardar nens, és ja començar a educar-los), s'amplia l'educació obligatòria fins als 16 anys. Una llei amb corrents innovadors (d'ella va sorgir l'educació especial) però potser “inmadura” o amb manca dels recursos suficients per dur-se a terme correctament i reeixidament, ja que en augmentar l'edat d'escolarització obligatòria, haver-hi més gent en el sistema i per tant més diversitat, augmenta la problemàtica i fa que siguin necessaris més recursos. Això es tradueix en diners i els que donen els diners són els polítics…si ells no veuen l'educació com una inversió, sinó més aviat com una despesa, òbviament no invertiran.
En 2002 apareix la llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (LOCE), és una volta cap a enrere, pensant que fracassava la llei anterior, intenten tornar a terreny segur, torna a entendre's la qualitat com els resultats, sense valorar altres aspectes (difícils de valorar, sí, però no impossible).
I arribem ja a l'actual, la LOE, llei Orgànica d'Educació. Es pot dir que és una LOGSE més madura, que busca la FORMACIÓ INTEGRAL DE LA PERSONA (vagi o no vagi a la universitat), que planteja l'educació de qualitat a tots els nivells, també en la secundària, educació com instrument compensador de les desigualtats socials, econòmiques i culturals, educació amb equitat. Apareix incloent objectius comuns als plantejats a nivell Europeu, com una educació bàsica per tots (escola inclusiva), aprenentatge al llarg de tota la vida, cadascun en funció de les seves possibilitats, educació comú, amb coneixement d'una llengua estrangera, ocupació de les Tics, atenció a la diversitat (en comptes d'educació especial) i tenint en compte els fenòmens migratoris dels quals Espanya està sent testimoni. Busca la participació de tota la comunitat educativa (família, professorat, administració) per a una mateixa fi.
Veiem que les lleis canvien, un pas per endavant, mitjà per enrere, un altre cap a davant,…un anar i venir. Em recorda a l'època en què vaig estudiar filosofia i els corrents filosòfics anaven donant pas una a una altra parell tornar a les arrels anteriors, però aportant un granit més de sorra, col·locant un accent més. Quan estudiava història, guiada per la meva curiositat recordo que li vaig preguntar al professor el perquè d'estudiar història (no com a protesta, sinó buscant la seva aplicació funcional) i em va dir que així es podia aprendre dels errors anteriors per evitar-los i dels encerts. El mateix amb les lleis. A més, és una manera clara d'emmarcar els temes tractats en entrades anteriors d'aquest bloc.
Per consultar més informació i opinions d'altres persones:
http://educaresamar.blogspot.com/2011/03/la-ley-organica-de-ducacion-loe-la.html
http://actualizate-docente.blogspot.com/2011/01/la-loe-la-ley-general-de-educacion.html
I el text original: http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-2006-7899
Es parla del re-stayling (canvis superficials) i de crear un pacte educatiu per acabar amb aquest re-stayling. Fernando Trujillo: "juntos no podemos, pero juntos..."
I seguim: La llei busca donar qualitat i és a la recerca d'aquesta qualitat quan es plantegen mesures necessàries per a això. Així s'observa la necessitat d'augmentar i impulsar els valors de l'educació, la seva utilitat i el seu prestigi. La LOE planteja uns reptes per a l'educació del futur:
Un sistema educatiu de qualitat necessita un professorat que sàpiga controlar el currículum, saber adaptar les disposicions legals al seu centre, fer una proposta didàctica independent del llibre de text, que sigui capaç de recuperar la dignitat i el prestigi de l'educació, en contínua formació, que es renovi. Seguint el referent europeu i internacional com el Consell Europeu, el Parlament Europeu, la UNESCO, l'ONU per a des de la seva labor, ajudar en la construcció d'una societat millor, més humana, més compromesa.
Tonucci (Ensenyar o aprendre?: l'escola com a recerca quinze anys després, (2003)), proposa realitzar una anàlisi de l'escola tradicional (transmissiva) para a partir d'aquí definir un model sobre el qual basar l'escola moderna (escola constructiva). L'escola constructiva en la qual es construeix el propi coneixement a través de la reflexió sobre el documentat. Es el viatge que ja em fet en la entrada de la setmana anterior (segona setmana, un viatge...).
Estem parlant d'una professionalització del personal docent, per recuperar el control, perquè sigui l'administració la que estigui al servei de l'educació i no al revés, parlem d'una formació docent, que aporti eines, que compti amb les emocions com a part bàsica per a l'aprenentatge, doncs som un tot, no ens podem dividir per àrees, com les assignatures, tot es comunica i tot està relacionat. Els estudis de grau sorgeixen com a fruit d'aquesta inquietud per millorar la formació docent. Boris Mir parla en la entrada "la profesionalización del docente" del seu bloc La mirada pedagógica de la necessitat de aquesta professionalització docent, de les seves dificultats en la societat actual tal i com estem, la institució s'ha de preparar.
Parlem també de l'educació com un aprenentatge al llarg de la vida, d'aconseguir crear autonomia i responsabilitat per continuar aquesta formació al llarg de la vida i que no hi hagi un abandó pel saber, que es mantingui aquesta inquietud pel saber i aquesta curiositat innata que no es perdi (a classe ens van posar un vídeo d'una al·lota que gràcies a la seva mestra va ser astronauta, i , per cert, faig un comentari com a fisioterapeuta de una imatge que hi ha al vídeo, no és molt bo que es seguin massa temps en "W" a aquestes edats, encara estan en període d'ossificació del fèmur, per més informació: http://www.blog-medico.com.ar/noticias-medicina/traumatologia-noticias-medicina/anteversion-femoral-persistente.htm. Considero important aquesta anotació doncs el professorat passa moltes hores amb els nens i poden contribuir a la formació integral dels nens educant-los en higiene postural, com asseure's correctament,... I retornant, que no es perdi la curiositat, les guanyes d'aprendre. Per a això es fa necessari primer molta educació infantil que solvent les desigualtats escolars, molta educació secundària que els prepari perquè, segueixin el camí que segueixin i vagin on vagin, sàpiguen utilitzar el recursos i eines per "tirar endavant", per trobar solucions a les traves que se'ls plantegin en la vida, perquè no siguin víctimes de la globalització, perquè tinguin veu i vot, amb actitud crítica i fruit d'aquesta crítica, siguin capaces de porta a la societat cap a una evolució, no cap a una involució. Aquesta forma d'entendre l'educació fa necessari un canvi en la forma d'avaluació, una avaluació que tingui en compte més aspectes que el mero fet de reflectir una nota obtinguda un dia puntual fruit d'una memorització, sense determinar si hi ha hagut o no veritable coneixement, simplement aprovat o suspens. Miguel Ángel Santos Guerra ho expressa amb claredat fent un símil amb la medicina en la seva entrada del bloc el Adarve "diagnóstico inútil". Jacques Delors en el compendi "la educación encierra un tesoro" (1996) parla de la necesitat de la formació permanent del professorat, que és un altre repte imprescindible com a part del desenvolupament professional tal i com argumenta Frances Imbernon (la professionalització docent) , i del treball en equip per assolir aquest aprenentatge al llarg de la vida). A més, tal com argumenta Boris Mir en la seva entrada "Formacion tecnológica" en el bloc La mirada pedagógica, si us avanço un altre repte que és l'ús de les Tics, la formació continuada i permanent es fa necessària. Adoptar l'ús de tecnologies fa que, igual que aquestes, hagis de renovar-te constantment en el seu ús.
(Aquest és el vídeo de classe, es un vídeo molt polit i volia compartir-lo. Et fa pensar en les persones que han ajudat a que jo estigui on estic ara mateix i que sigui així, d'aquesta manera).
L'ús i la integració de les Tics (com ja havia parlat abans), i passar del TIC al TAC, "propiciar la innovació pedagògica i la millora de l'aprenentatge mitjançant el seu ús", per a això es fa novament necessària la formació docent, una formació permanent per mor dels canvis que experimenta la tecnologia. (Bloc http://innovacionunican2011.blogspot.com/2011/06/de-tic-tac-el-dificil-transito-de-una.html).
Relacionat amb això he trobat aquesta composició amb fotos de aparells tecnològics.
Garaien aldaketa, analogiatik teknologiara on PhotoPeach
Vídeo: "los cuatro pilares de la educación", (Delors)
Es fa necessari l'aprenentatge per competències, com ja he esmentat, som un tot, no ens hauríem de "dividir" per assignatures separades com si no tinguessin res en comú la una amb l'altra. Això evidència la necessitat d'un canvi en la pràctica docent, es parla de projectes educatius. (ja vaig esmentar alguna cosa en la anterior entrada segona setmana, un viatge...).
Educació intercultural, que faci de la diversitat un punt d'unió i no de separació, que puguem enriquir-nos d'aquesta diversitat. Donat el fenomen migratori que ha experimentat la nostra societat, de la realitat que trobem a les escoles, dels valors dels drets humans que hem d'impulsar en l'alumnat de respecte, solidaritat, unió comuna, doncs tots caminem per la mateixa terra, que ens dóna recer. És per això que també s'afegeix el repte de l'educació ambiental, doncs la Terra que trepitgem és de tots i ha de ser de tots, per a tots, i per llarg temps, generacions i generacions. Per descomptat, per a això veiem de nou la necessitat de formació del professorat (Jaume Carbonell, en el seu llibre "Una educación para mañana" (2008) fa referència sobre la formació permanent com un dels due atrubuts dels bons mestres; segons Tonucci aquesta formació actualment és escassa), per poder transmetre tots aquests valors, per millorar la qualitat de la seva professió i així doncs la de la societat.
Que la educació no sigui un escoltar i un repetir, l'alumnat ha de ser el protagonista de la seva pròpia formació.
Us poso aquest vídeo per acabar: Com ensenyam en el s.XXI.
Bona setmana!
BIBLIOGRAFIA:
-Delors, J. "La educación encierra un tesoro" Informe a la Unesco de la Comision Internacional sobre la educación para el siglo XXI, Madrid, 1996.
-Carbonell, J. "Una educación para mañana", Barcelona, 2008.
-Tonucci, F. "Ensenyar o aprendre?: l'escola com a recerca quinze anys després", Barcelona, 2003.
- Els blocs del meu PLE
- Altres blocs de la xarxa
- Documents del moddle de l'assignatura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario