8ª-L'EDUCACIÓ INFANTIL. No tot l'obligatori és necessari, ni tot el necessari és obligatori...

El joc no és obligatori, però és molt necessari

Aquesta setmana parlaré de l’educació infantil.

Abans no es parlava d’educació infantil, ni d’escoletes. Abans es parlava de guarderia (lloc on guardar, que no educar) i pre-escolar (abans de l’escola). Avui parlem d’educació infantil, ja a edats de 0-6 anys els hi estem educant, preparant per a la seva formació com a persones dins d’una societat, preparant per a la vida, tenint en compte els quatre pilars de l’educació: saber, saber ser, saber fer i saber estar.

L’educació infantil és una etapa educativa que contempla la LOE, engloba des de els 0 anys fins als sis anys i té un caràcter no obligatori. Està a la vegada dividit en dos cicles, un de 0-3 anys i l’altre de 3-6 anys. He de esmentar que tot i que no sigui una etapa obligatòria, el segon cicle compta pràcticament amb el 100% d'assistència dels nins i les nines i ho fan de manera gratuïta, l’estat ofereix places per a tota la població i el procés d’admissió està detallat en la LOE.

Els entorns futurs

Sabem que és beneficiós que els infants puguin experimentar situacions diverses en entorns segurs que li ajuden a anar creant els seus esquemes de coneixement, coneixements de sí mateix (el jo), coneixements dels altres i de l’entorn natural (del medi natural i social que els envolta) y dels llenguatges (com a medi mediant el qual el jo es comunica amb l’entorn). Aquestes són les tres àrees de coneixement de l’educació infantil.(E. Bassedas, T. Hugget i I. Solé; 2008). Quina millor manera per fomentar aquest ambient d’aprenentatge que la gratuïtat de l’escolarització en edats de 3-6 anys. L’escolarització primerenca es considera com un gran llogre, positiu per un millor rendiment escolar futur. Per això, iniciatives com el Programa Educa 3 tria de fomentar la creació de noves places educatives per a menors de tres anys.

El següent pas seria fer-ho obligatori. I aquí és quan el debat està servit. Jo penso que el segon cicle, de 3-6 anys, que es fa ja en altre centre diferent del centre de primer cicle (com a preparació per a la següent etapa), encara podria tenir caràcter obligatori. Si parlem de 0-3 anys, la cosa canvia. Aquí ja trobem més matisos. Per començar, hi ha una gran diferència dins d’aquest cicle, entre un nadó de mesos i un nen de dos, tres anys. Les seves necessitat bàsiques no són les mateixes. Entenc que l’escola serveix per equilibrar diferències socials i donar oportunitats a nens de nuclis familiars menys afavorits i estic completament d’acord amb la idea de que un nen que no rebi la estimulació adequada al si de la família, a l’escola se li supleixi aquesta mancança. Però també entenc que hi hagi pares i mares que vulguin estar amb el seu nadó i no vulguin perdre cap moment del seu desenvolupament, sobretot dels 0 als 18 mesos.

També entra en joc el tema del treball familiar. Segons la llei, al quart mes els pares i/o mares s’han d’incorporar al lloc de treball (el que té treball, clar...) i això planteja el problema de on deixar al nadó (perquè tal i com està la situació avui en dia, pocs es poden permetre no treballar). I de nou el debat: treballes per poder donar al teu fill una bona qualitat de vida, però no tens en compte que el que més necessita el teu fill és un poc d’atenció, de temps amb tu, de conèixer el món amb la teva guia i confiança. I que la teva companyia, el teu amor i confiança en ell, li dona seguretat i confiança en si mateix, millora el seu auto-concepte i la seva autonomia. Clar, per diferenciar-se de sí mateix i com a ser socials que és, el/la nin/a necessiten relacionar-se amb persones de la mateixa edat i amb altres adults que no siguin els seus pares i això fa de l’escola un lloc propici per les relacions amb altres nins i nines i per al joc i el moviment.

col·laboració amb les famílies

Bé, a l’educació infantil es desenvolupen aquestes dues funcions, la social (de socialització del nen i de incorporació de la dona al món laboral) i l’educativa (no es tracta de “guardar” nens). Els mestres i les mestres necessiten una estreta col·laboració amb les famílies, per anar tots en la mateixa línea, per a que el/la nin/a puguin vora el nexe que hi ha, pugui establir vincles afectius i percebi que el que aprenen en un lloc serveix per l’altre lloc, que el seu aprenentatge és funcional i té significat.

Com a principis metodològics i pedagògics en aquesta etapa, no hem d’oblidar posar èmfasi en la atenció a la diversitat (no és ho mateix a una classe un nen que fa dos anys en Gener que un nen que fa dos any en Desembre, dotze mesos més tard), atenció individualitzada i que doni respostes a les dificultats d’aprenentatge de cadascú. Oferir un ambient d’afecte, de confiança, de seguretat que fomenti la seva autoestima, una construcció positiva de la pròpia identitat. Partint de situacions quotidianes del entorn a fi que siguin activitats significatives i despertant l'interès dels infants (situacions que provoquin conflicte per mor de despertar la seva curiositat), se les han de plantejar activitats globalitzades de les àrees de coneixement esmentades abans i sempre enfocades com un joc. I com que parlem d’àrees i no de matèries i parlem de activitats globalitzades, es fa necessari fomentar el treball en equip del professorat.

La diversitat ha de ser entesa no com a un impediment sinó com una avantatja, mitjançant la qual el infant es descobreix a si mateix, les seves diferències i similituds amb els altres. Un punt a considerar a l’hora de recollir informació de cada alumne/a i per planificar les distintes activitats. Hem de saber quins són els coneixements previs, on està la zona de desenvolupament proper de cada nen/a i proposar activitats que suposen un cert nivell de repte però superable, amb possibilitats d’aconseguir èxit, per tal de guanyar autoconfiança i seguretat.

La llei de la CAIB estableix la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament a les Illes Balears i contempla la introducció primerenca de la llengua estrangera dins el currículum de aquesta etapa. També estableix un mestre tutor que s’ha de encarregar de coordinar les activitats del grup. Detalla tot el currículum educatiu en un primer nivell de concreció.

Quan parlem d’avaluació en aquesta etapa, parlem d’una avaluació global, contínua i formativa que atén a la diversitat (i als distintes ritmes d’aprenentatge) i com a principal procediment d’avaluació, l’observació directa i sistemàtica. Parlem d’una avaluació coherent amb els objectius establerts, avaluació tant dels alumnes com de la pràctica docent i com a responsable de la mateixa, el tutor que recull les dades. També hem de cooperar amb les famílies (intercanviar informació i acordar pautes comunes d’intervenció) i coordinar els cicles entre sí i amb l’etapa d’educació primària.

A tots ens agrada jugar

Les principals situacions educatives que es donen en aquesta etapa, és a dir, els moments que es fan servir com aprenentatges significatius són (E. Bassedas, T. Hugget i I. Solé; 2008):

- El joc: destacant tres tipus de joc: Activitats presentades en forma de joc, el joc pel joc i les situacions de joc planificades. A tots ens agrada jugar, els adults tampoc haurien d’oblidar cóm gaudeixen amb els joc i com els jocs duen un aprenentatge ja sigui de tipus afectiu-social, ja sigui cognitiu,... Me’n record quan vaig fer un curs de clowns, fa dos anys, i a classe sempre fèiem jocs. La sensació que em quedava al arribar a casa durava tota la nit. Quina energia! i això que ja no sóc una nena, però ho gaudeixo igual.

- Les rutines: enteses no com alguna cosa rutinària sinó com activitats de la vida en las quals els infants troben una seguretat per conèixer la situació i en les quals va adquirint més autonomia cada cop. Aquestes són situacions d’alimentació, de neteja, de descans, de ordre de les pertinences personals o del grup i situacions d’entrada i sortida.

Vídeo de les rutines, exemples de continguts treballats.

- Les activitats col·lectives: per sentir pertinença al grup, establir relacions personals,...

- Les activitats individuals: més presents al segon cicle de l’etapa.

- Les activitats de petits grups: Són las que fan als racons de jocs o talleres. (vegeu el vídeo de youtube sobre els racons d’activitats).

- Els temes de treball: trobar la resolució d’una pregunta permet treballar sobre un tema que serà l'eix central de l’activitat a la classe durant unes quantes setmanes.

- L’adaptació: tant del infant, com de la mestra o el mestre i dels pares.

Els racons d’activitats

El treball per pojectes

Per dur a terme aquests aprenentatges hem de recordar que és imprescindible el treball en equip, tant dels professionals com dels pares amb els professionals i que aquest treball en equip es fomenti dins de l’aula, que arribi al alumnat. Així com la necessitat i conveniència d'una pràctica reflexiva: què, perquè i cóm hem de fer.

Important recalcar que el nen aprèn a través del joc, de l’exploració del entorn, de fer relacions amb els nous aprenentatges i els coneixements que ja té i a través de aquestes relacions, fer-se preguntes de perquè això és així i no d'altra forma.

La importància que per tot això té el llenguatge, tant per a comunicar-se amb l’exterior com a organitzar els seus esquemes de pensament. I això em fa preguntar-me: cóm pensem els animals? perquè en el ser humà, ja sé que els angleses pensen en anglès, els castellà parlants en castellà,...però quin és el llenguatge que fan servir els animals com a conductor dels seus pensaments o records? Si imaginen un nen que no hagi tingut contacte amb altre ser humà, com el cas dels “nens salvatges”, en què idioma pensen? Llegint el llibre de E. Bassedas, T. Hugget i I. Solé “Aprendre i ensenyar a l’educació infantil”(2008), quan parlen de que n’hi ha distints llenguatges i que hem de potenciar en aquesta etapa (musical i d’expressió corporal, plàstic, matemàtic i verbal) pot ser que facin servir una espècie de llenguatge plàstic amb imatges dins del seu cap, o pot ser facin servir un llenguatge “verbal” fent servir per exemple uns udols, si es han criat amb llops. També em fa pensar en el cas del goril·la que va aprendre el llenguatge dels signes, en què llenguatge pensa? I clar, els nens que tenen problemes en el seu aparell fonètic i auditiu, cóm s’organitzen?

Us deix aquí, amb aquestes preguntes llançades a l’aire. Podria ser un tema d’interès per a un projecte...

Quin llenguatge fa servir?

Bona setmana!

-----------------------------------------------------------

- Bassedas, E; Huguet, T; Solé, I. "Aprendre i ensenyar a l'educacií infantil" (2008, Barcelona)
- Apunts de classe

- Youtube
- Flicker

7ª El currículum_CONCRETANT

EL CURRÍCULUM:

El llibre de text no és el currículum, és tancat i rígid
(imatge pròpia)

La primera vegada que vaig sentir parlar de currículum en l'àmbit educatiu va ser fa gairebé quatre anys, fent una substitució de fisioteràpia en els col·legis. Parlant amb els professors, em van dir: 

- "…té una adaptació curricular…". 

I vaig pensar: 

- "Ah!, val, què bé, i això què és?"

Què és el currículum? (Jo només coneixia el Currículum Vitae). Llegint la bibliografia recomanada he pogut entendre perquè no sabia què era: en la meva època, anterior a la LOGSE s'assembla al que anomenàvem "plans d'estudi". 

Clar, pensant amb això de l’adaptació curricular, penso que atenent a la diversitat i tenint en compte que cadascun és diferent i té un ritme d'aprenentatge i uns processos diferents, tots haurien de tenir la seva pròpia adaptació curricular…

Diguem que no és exactament així però si que es suposa que es fa una adaptació curricular (per anomenar-la d’alguna manera) a la realitat de cada aula. Es fa amb nivells de concreció curricular (en Felipe Zallas parla d’això, jo més a baix en parlo també). El currículum actual sorgeix com una necessitat de superar la divisió que va fer veure Gimeno Sagristà en 1985:

“En el sistema educatiu, uns estudien l'educació, uns altres decideixen l'educació i uns altres la realitzen”. 

Referint-se a la desvinculació entre pedagogs, polítics i professors. Això es pot considerar una de les causes de la desprofessionalització docent, esmentada en entrades anteriors. El llibre de text passa a ser l'únic currículum, imposat, amb l'obligació de complir amb les pautes estipulades i sense la possibilitat d'adaptar-ho a la situació real de l'aula i al nivell inicial dels alumnes (No es té en compte els coneixements previs, la zona de desenvolupament proper, la funcionalitat d'aquests aprenentatges,… (veure entrada 4ª Setmana."DIVERSOS" PRINCIPIS PICOPEDAGÒGICS).

Currículum obert i amb divers nivells de concreció

Avui dia el currículum és OBERT i FLEXIBLE. L'administració dicta un currículum de mínims (és a dir, no es pot llevar contingut d'aquest, sí afegir-ho) i s'ha d'anar concretant fins arribar a la realitat de l'aula, fins al professor (d'aquí els nivells de concreció). Per això, com sempre, es fa necessària la professionalització docent, docents preparats, en contínua formació i que tinguin en compte la realitat de l'aula en aquest moment precís, en aquest any escolar, és a dir, que atengui a la diversitat. És clar, si es cenyeix al llibre de text exclusivament sense atendre al nivell que té l'alumnat d'aquest any,…és possible que arribi a alguns, però no a tots, ignorant així la premissa de formació per a la vida i reprenent el caràcter propedèutic i selectiu del sistema educacional del segle XIX (veure entrada 2ª setmana. VIATGE EN EL TEMPS), el que passa, passa i el que no, és que no val.

Podem veure com hi ha diferents concepcions del currículum descrites per diversos autors. Gimeno Sagristà (G.S.) en 1989 descriu cinc corrents, cinc formes d'entendre el currículum. Serafi Antúnez (S.A.) ho resumeix en tres vessants.

- Com a conjunt de coneixements (continguts), ressaltant la funció de transmetre de l'educació, la qual cosa s'ha de transmetre a l'alumnat). Coincideixen G.S. i S.A.

- Com a sistema tecnològic de producció, com a marcador d'objectius d'aprenentatge, resultats que es pretenen aconseguir. Coincideixen G.S. i S.A.

- Com a pla d'instrucció, en el que es defineixen objectius, continguts, metodologia i avaluació. (G.S.).

- Com a conjunt d'experiències d'aprenentatge, conjunt d'experiències que viu l'alumnat en el col·legi, sorgint el concepte de CURRÍCULUM OCULT (fent referència a les experiències d'aprenentatge de l'alumnat que no estan reflectides en el currículum i que el professorat tampoc té intencionalitat en això, amb el risc de transmetre'ls missatges negatius o conductes i valors pejoratius, tot fruit d'una pràctica irreflexiva. Coincideixen G.S. i S.A.

- Com a solució de problemes, centrat en l'anàlisi de la pràctica. Proporcionant les bases per planificar, avaluar i justificar el projecte educatiu. (G.S.).

Vídeo del currículum ocult, per reflexionar:

Actualment la LOE defineix de forma pragmàtica el currículum com el conjunt d'objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cadascun dels aprenentatges que regula la llei.

Els elements del currículum són:

- Els objectius: capacitats que s'espera que els alumne desenvolupin al final d'aquesta etapa.

- Els continguts: Recordem, fets, conceptes, procediments i actituds.

- La metodologia: Un marc principalment constructivista.

- L'avaluació: Recordem els tipus: inicial, processual i contínua, individualitzada, formativa, final i sumativa, criterial i no normativa (veure entrada REFLEXES D’UN MIRALL. AVALUACIÓ. 6ª setmana).

- LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES (veure entrada FENT CAMÍ. Competències Bàsiques. 5ª).

Currículum com eina de traball dins del procès de contrucció

Passaré a comentar ara les característiques del currículum actual al nostre país, algunes de les quals ja he comentat unes línies més amunt.

- És un currículum únic d'etapa. Aprofito per introdüir aquí la propera entrada de bloc, l'etapa d'educació infantil, etapa que la llei no estipula com a obligatòria, per tant el currículum tampoc té caràcter obligatori en aquesta etapa.

- És una eina de treball per al professorat, per revisar i desenvolupar la pròpia pràctica.

- És obert i flexible. Obert quant a que es va concretant en els diferents nivells i flexible perquè s'adapta a qualsevol context educatiu. Parlem d'un currículum més obert si dóna més autonomia al professorat, li deixa un marge més ampli i permet que sigui aquest el que ho tanqui. D'aquesta manera dóna opció a la innovació que no seria possible en un model tancat de currículum.

- És descentralitzat. Els mínims sí sorgeixen a nivell central però dóna bastant autonomia per anar concretant-ho.

- És científic. Persegueix una pràctica pedagògica científica basada en el constructivisme i l'enfocament investigador, en honor de la millora.

- És sistèmic. Modificar un element implica un canvi en un altre element (És com les escales musicals, alterar un interval varia el nombre de tons i semitons i altera al consecutiu, el qual modifiques perquè quadri, alterant al seu torn al següent i així successivament).

- Requereix un professorat professional (tornem a esmentar la importància de la professionalització docent), amb més formació i responsabilitat en el seu treball.

Nivells que es van concretant, tancant

Tornant als nivells de concreció, generats com a necessitat de comunicació i vinculació entre els polítics, els pedagogs i el professorat, podem considerar diversos nivells. Aquests nivells segons la bibliografia o els autors consultats varien lleugerament, però bàsicament són els mateixos. Segons la Conselleria d’Educació i Cultura dels Illes Balear (2009), podem establir:

Un primer nivell en el qual situaríem al Ministeri i a les comunitats autònomes, mitjançant la seva publicació en el BOIB. Estableixen el document base del títol i el currículum. Després passa al segon nivell, al centre concret on es durà a terme la seva pràctica, tancant-ho una mica més i concretant-ho. Forma el projecte curricular de cicle formatiu o el currículum de centre. Després arriba al tercer nivell de concreció, el professorat (equip docent) que estableix la programació d'aula (i no el que el llibre de text diu que cal fer). Es pot establir un nivell més o dins del tercer nivell, el professor que acaba de tancar-ho amb la programació didàctica. Hi ha autors que estableixen un nivell més de concreció per, atenent a la diversitat, adaptar-ho a l'alumnat de necessitats específiques, però com ja comentava al principi, quin alumne no és únic i especial, no tots tenen el mateix nivell de desenvolupament per als diferents tipus d'intel·ligències (intel•ligències múltiples),…

El següent document de SCRIB tracta just dels diferents nivells de concreció curricular.

Niveles_de_concreción_curricular

Ara parlaré de les fonts de les quals es nodreix el currículum, que li donen aquesta base científica de la qual parlem en les característiques.

- La sociologia. El currículum està influenciat per les demandes socials. Un dels objectius de l'educació no oblidem que és formar per a la vida, i això implica formar per viure en societat, com a part activa i responsable de la mateixa.

- L'epistemologia. Especialistes de les diferents àrees i matèries determinen què continguts són essencials i quines secundaris (aquesta és la font que més ha predominat).

- La psicologia. De la qual s'observen quines són els processos d'aprenentatge dels alumnes i quines condicions afavoreixen l'aprenentatge. (veure entrada diverses principis...)

- La pedagogia. Recull el coneixement teòric entorn de l’ensenyament. Per aplicar sistemàticament una determinada didàctica s'observa si realment és efectiva.

La psicopedagogia del currículum té en compte aquestes dues últimes fonts, dins d'un marc principalment constructivista (l'alumne construeix el seu propi coneixement) i recull principis bàsics descrits per autors com Piaget i Vigotsky.

He parlat en entrades anteriors sobre metodologies noves, del segle XXI, de competències, de canviar el sistema d'avaluació. Això ha d'implicar un canvi en el currículum, el qual ha de recollir i contemplar aquestes metodologies i necessitats.

Fins aquí tot pareix que va bé, però clar, els docents que es troben al carrer, a la realitat de l'aula, exposen els seus problemes. Hi ha una crítica sobre la quantitat de matèries que hi ha dins el currículum i la falta de temps per poder organitzar altres activitats dins l’aula que no sigui la mera exposició de fets i continguts. Clar està, això es fa més patent encara quan el currículum és entès com el llibre de text (rígid, tancat, sense atendre la realitat de l’aula). En Felipe Zallas llança aquesta pregunta “El llibre de text és el currículum?” en la entrada esmentada abans per parlar de nivells de concrecions curriculars. En Jose Luís Castillo continua el tema de debat amb la qüestió sobre si és més important, el què o el cóm. I dic jo, que prefereixes, quantitat o qualitat? Que hagis estat exposat una gran quantitat de coneixement que entren per una orella i surten per l’altra, o realment que t’arribi el que has d’aprendre. En Pedro Villarubia li respon amb una entrada que comença així: Currículo: “corre” y “culo” i acaba digen:

“... a la carrera para decenas de alumnos/as distintos/as, buscando recursos, probando, adaptando, y respetando… el mismo currículum para todos.

Y eso sí, se enseña espíritu crítico,… siguiendo el currículum. Se estudia el mundo cambiante… con el mismo currículum. Se cambia la educación… poco a poco… respetando el currículum. En sesiones de una hora. Con el culo… sentado. Sobre el currículum.”

Clar, per arribar a concretar un bon currículum, el professorat ha de ser professional, estar ben format i tenir temps per dur-lo a terme, per anar adaptant-lo a la realitat que es troba a l’aula,... I per tot això fa falta temps, temps que no arriba a tenir ja que sempre ha de anar fent substitucions, vigilàncies,... en comptes de estar preparant-se bé les classes, arriben a la fi a agafar el llibre de text, obrir-ho per la pàgina que toca i.... I tot això per la mancança de recursos, mancança que es prevé que vagi a pitjor, incrementant-ne el ràtio professor-alumne, amb les seves conseqüències, com esmenta el Miguel Ángel Santos Guerra en la seva entrada d’aquesta setmana: “Recortes en educación” . I diu:

“Dije que la educación de calidad es cara pero que la mala educación o su ausencia acaba siendo carísima. Dije también que los medios de comunicación deberían hacerse eco de estos problemas porque la educación no es sólo una cuestión que atañe a las escuelas sino a toda la sociedad.”

I és que hem de canviar moltes coses, però no desespereu, ho farem poc a poc, ja es sap que els canvis tarden en estar implantats uns vint anys, paciència i anem fent camí.

Bona setmana!

--------------------------------------

Bibliografia:

- Bassedas, E; Huguet, T; Solé, I. "Aprendre i ensenyar a l'educacií infantil" (2008, Barcelona)
- Blogs del meu PLE
- Youtube
- Flicker