REFLEXES D’UN MIRALL. AVALUACIÓ. 6ª setmana.

Competències que reflecteixin el
més fidel possible la realitat.
Avaluacions que reflecteixin el més
fidel possible el procés d'aprenentatge

La setmana passada vaig parlar de competències. Competències formades per coneixements (fets i conceptes), procediments i per actituds. Vaig parlar de competències com eina d’aprenentatge per a la vida i de la necessitat de reinventar la professionalització docent, l’estructuració dels horaris, dels espais, de diferents tipus d’organitzar als alumnes,...Però evolucionar i canviar tot això i, en canvi, mantenir la mateixa estructura per avaluar no té sentit.

Fins ara, la avaluació pràcticament consistia en una prova de caràcter sancionador, selectiu, feta a la fi del procés (llevant-te l’oportunitat d’aprendre dels teus errors). Una prova escrita la qual avaluava principalment fets i conceptes, deixant de costat els procediments i les actituds. I no vull dir que no sigui necessari avaluar fets i conceptes. Dic que també hem d’avaluar els procediments i les actituds. (És curiós, avui en la televisió parlaven sobre els països de la zona euro i fins a aquests tenen nota. Parlaven de baixar-los la nota... serà això com una sanció?).

Avaluació tradicional VS avaluació per competències

I quan parlo d'avaluar, no m'estic referint a l'avaluació entesa com fins ara, no es tracta només de qualificar, no és emetre judicis sinó plantejar-se hipòtesis (Bassedas, E.; Huguet, T. ; Solé, I. 2008). Estic parlant d’una avaluació orientadora, personalitzada i participativa que tingui en compte els processos. Una avaluació que inclogui verbs com compartir i col·laborar, con diu Jose Luis del Castillo en un vídeo que varem vora a classe (aquí faig al·lusió a la co-avaluació, esmentada més endavant). Avaluació que inclou a l’alumnat com part activa de la mateixa avaluació (recordem que al segle XXI parlàvem d’un alumnat actiu) i que té la funció d'aprenentatge. Necessitem canviar la visió de la nota com incentiu per a l’estudi. En Zabala (2006) exposa, plantejat en forma de pregunta, quina hauria de ser la finalitat de l’avaluació.

.......”Deu servir per a sancionar... o per a acreditar-los?...para ajudar a l’alumne , estimular-ho, conèixer cóm aquest aprendre o quals són les seves dificultats o les seves millors estratègies de aprenentatge, millorar el procés d'ensenyança, conèixer la conveniència d'uns continguts sobre altres o la metodologia utilitzada, o per a tot al mateix temps?”

L’avaluació hauria de tenir finalitats informatives, ser transparent i personalitzada (atenent a la diversitat). Aquí la administració ha de fer un gran esforç pel canvi ja que és la que imposa un criteri numèric. Una qualificació numeral oculta moltes coses i una nota pot ser molt relativa, depenent de la dificultat de l’examen. No és el mateix un cinc tret en un examen fàcil que un cinc tret en un difícil. Això no és reflex fidel de la realitat (com ho és en un mirall).

La família també hauria de canviar aspectes. Hem arribat a un punt on se li dona importància a la nota treta i no al que el/la nen/a ha après, què farà amb aquella cosa que ha après o a cóm s’ho ha passat. La finalitat de l'aprenentatge acaba orientant-se cap a la superació de l'examen i no cap a l’aprenentatge per a la vida.

Un exemple molt clar que Zabala exposa en el seu llibre (2006) és el de la selectivitat:

Paper i llapis...què pot reflectir?

“...les probes de selectivitat universitaris condicionen totes les anteriors, de manera que allò que s'avalua en aquesta prova es converteix en els veritables continguts de l'ensenyament”.

Aquí un punt de reflexió cap als mestres, futurs mestres,... Com diu la Neus San Martí, l’avaluació és el reflex de l'aprenentatge: quina pràctica docent vols tenir i en funció d'aquesta pràctica, cóm ha de ser la teva avaluació.

Fins aquí d’acord. Hem parlat d’examen com a forma tradicional però si parlem de competències, què hem de fer? Quines eines podem fer servir?

Vegem primer els tipus d’avaluació que hi ha. Es podem classificar de diverses maneres atenent a aspectes com són la finalitat, el moment de la seva aplicació, l’àmbit d’extensió, el grau de relació amb l’avaluador o el criteri de comparació. En el quadre següent tracte de exposar-ho com a esquema perquè sigui més visual.

tipus d'avaluació

Aquest vídeo de dalt explica molt clar l'avaluació.


La normativa té en compte la realitat de l’aula i la INCLUSIVA "inclou" la realitat de cada alumne, atenent a la seva diversitat .

Cal recalcar dins de l’avaluació interna, els tres aspectes o tipus que s’esmenten:

- Heteroavaluació: la que fa el mestre. Es tracta d’una avaluació a la vegada de tipologia FORMATIVA, regulada pel mestre.

- Autoavaluació: la fa el propi alumne de la seva tasca, aquesta és necessària per poder arribar a ser competent. I parlem d’una tipologia FORMADORA, (Neus San Martí, Eivissa 2011) és l'alumne el que de manera AUTÒNOMA s’adona del que fa bé i del que fa no tan bé i poder així posar-li remei, actuar en conseqüència. Que sigui capaç de separa el gra de la palla, APRENDRE A APRENDRE. Me’n record quan vaig començar en la escola de música (Can Blau), fa dos anys i tenia que entonar una cançó. Com que no era capaç de sentir si ho entonava bé o no, hem costava millorar-lo. Avui puc dir que he notat la meva progressió en quant a la capacitat de notar quan no està bé entonat i puc així tornar a repetir-ho sent conscient del canvi que he fer. (Una altre cosa és que hem surti...)

- Co-evaluació: els alumnes s’avaluen uns als altres. La Neus San Martí ho explica com a doble recurs. Per una banda és una manera d'auto-regularse, veus els errors dels teus companys i pots adonar-te dels teus propis si són similars. Per l’altra banda, com a tasca motivadora, els hi agrada molt fer de “professors” (posa un exemple de cóm va incrementar en tres mesos el nombre de alumnes que feien els deures, passant d’un 5% al 95% i l’assistència del 100% canviant la forma d’orientar la tasca, passant de demanar deures per a casa i portar-los-hi el professor a casa per corregir-los a invitar als alumnes en el procés d’avaluació com una activitat dins l’aula, de manera que per a els té un sentit fer els deures (SIGNIFICATIVITAT) i els serveix per detectar on no han estat força bé.

A classe ens va proposar la professora avançar cap al següent pas, ja fa servir una rúbrica per avaluar-nos (heteroavaluació), ara toca fer la nostra autoavaluació i més endavant suposo que farem una co-avaluació. Em pareix molt bona idea, que no senzilla. És una manera d'aplicar tot lo aprés a classe (SIGNIFICATIVIDAD i FUNCIONALITAT), una forma de ser coherent amb la metodologia que ens transmet. Ja hem vist la teoria, els conceptes i ara passarem als procediments, a aplicar-lo (les actituds venen marcades en les ganes que li fiquen a la proposta,...). Abans m’he referit a que no és una tasca senzilla ja que quan t'auto-avalues, entren en joc aspectes com l’autoestima i el concepte d’un mateix. A més, si penses que no has estat prou bé, ho tornes a intentar (si el temps t’ho permet). També depens del grau d’autoexigència que tens,... Ja vorem com surt, es suposa que la RÚBRICA que farem servir et guia per poder ser més objectiu i tenir clar què estem avaluant, llevant les percepcions subjectives que pots tenir sobre el teu treball.

A més dels tipus d’avaluació, Zabala (2006) exposa com avaluar segons la característica de la competència que estem avaluant:

- FETS: mitjançant una prova escrita, senzilla.

- CONCEPTES: Amb la pregunta sobre la definició no n’hi ha prou, hem d’avaluar l’ús que li donen mitjançant la seva aplicació en la resolució de problemes.

- PROCEDIMENTS: Observar situacions on les facin servir, saber fer.

- ACTITUDS: Mitjançant l’observació del comportament en les situacions conflictives que es presenten.

Avaluació dels diferents tipus de continguts

Clar que no són elements independents, estem parlant d’una competència general (una) que haurem d’avaluar mitjançant l’elaboració de activitats de avaluació de competències d’acord a una competència específica. Hi haurà indicadors d’activitat que es refereixen a més d’un component de la competència. No avaluem si saben o no saben, sinó el grau d’eficiència amb el que apliquen la competència. Els indicadors de èxit estan integrats dins la competència.

Recordem que la competència és complexa, com la vida, per tant els processos per avaluar competències també són complexos. Recordem que aquesta avaluació és una aproximació a aquesta realitat i és l'lumnat el que, amb la seva intervenció davant una situació-problema que reflecteixi la realitat tant com sigui possible, ens dona el grau d'aprenentatge per a l'esmentada competència.

Avaluar és tot un procés en el que hi ha una recollida d’informació (sigui amb un instrument o simplement amb l’observació), desprès es passa a analitzar aquesta informació i de aquí la pressa de decisions. No només seleccionar o classificar, és plantejar-me cóm els puc ajudar i cóm poden els adonar-se dels errors per actuar en conseqüència.

Si ajuntem aquestes premisses, contant amb l’alumnat com part activa del seu procés d’aprenentatge, hem de incloure’ls tant en l’avaluació com en la planificació de les activitats. Na Neus San Martí ho explica beníssim a la seva conferència abans esmentada. Així tenim (veure el quadre):

Aprenent i avaluant en competències

Aquí ja parlem d’eines com els diaris de classe, els porta-folis i les rúbriques per fer de l'aprenentatge un procés actiu per l’alumnat, significatiu, funcional i en el qual es reflecteixin tots els procediments i no només el final. I com he dit abans, em sembla que concretament això és el que estem fent a classe.

Que reflecteixi tot el procés

Si en el teu mirall et veus borrós, neteja-ho, canvia la seva orientació. Busca’t. “Tu ets qui aprèn" (amb el seu doble significat: com ha subjecte actiu i com resultat de la teva formació per a la vida).

Bona setmana!!!!

---------------------------------------------------
Bibliografia:

- Zabala, A. “11 ideas clave.Cómo aprender y ensenyar competencias.” (2007, Barcelona).
- Bassedas, E; Huguet, T; Solé, I. "Aprendre i ensenyar a l'educacií infantil" (2008, Barcelona)
- Blogs del meu PLE
- Youtube
- Flicker

FENT CAMÍ. Competències Bàsiques. 5ª

"Les competències són una utopia, pot ser no arrivem , però anem fent camí"

La entrada d’aquesta setmana (la 5ª en quant a matèries) tracta sobre les competències bàsiques. Què són, què ens fa falta per ser competent, quins són els seus components i continguts i com es treballen,...

Bé, i perquè parlar de competències? Si analitzem el paper de l’escola, (abans era principalment propedèutic, es a dir, cada nivell preparava per al següent i la finalitat era arribar a la universitat, sense preocupar-se per els que no arribaven) veiem que la seva finalitat ha de estar orientada a “preparar per a la vida”(educar per al futur), preparar als ciutadans, a tots els ciutadans (en funció de les seves possibilitats) per a conviure en una societat democràtica (individus mas o menys actius en la societat), capaços de donar resposta als problemes que la vida els plantejarà i això és ser competent.

La idea de competència no és nova, no és d'ara. En Zabala esmenta a altres autors, com Freire, que ja parlaven de una visió integral i multidimensional. No és girar cap a altre camí, és fer un pas més enllà, és sumar, no restar. És anar cap a l'horitzó. ("Los siete saberes de Freire").

En Miguel Ángel Santos Guerra també aposta per una millora, no per un canvi (es pot canviar a pitjor...). I amb la gràcia que li caracteritza l'exposa en una conferència que va donar a Granada l'any passat. Vos penjo aquí el vídeo de la primera part, són tretze, pel qual pugi interessar-li. És molt fàcil seguir la resta d'enllaços anant a youtube, "la caja de galletas"1/13. Miguel Ángel Santos Guerra, Vídeo 2,  vídeo 3, vídeo 4, vídeo 5, vídeo 6, vídeo 7, vídeo 8, vídeo 9, vídeo 10, vídeo 11, vídeo 12, vídeo 13.
Fa una síntesi de tot el que hem anat comentant en les entrades anteriors,... molt recomanable. M'agrada molt com introdueix allò que vol explicar amb una història, conte, anècdota,..... M'encanten les històries!

"Ajuda'm a fer-lo tot sol"

Continuem. El terme competència es fa servir en divers àmbits. En el món professional, ser competent consisteix en saber resoldre les distintes situacions que se'ns plantegen de manera eficaç. Record quan era petita i sentia dir al meu pare que tal o qual persona era molt competent quan volia expressar que li resolia els problemes de la feina de manera autònoma i eficaç, sense trucar-li ni dir-li que no sabia com fer això o allò a cada estona... En Antoni Zabala (2007) diu que:

“ ...les persones no son competents, sinó que en cada situació demostren un major o menor grau de competència per resoldre-la de forma eficaç.”

I conclou amb la definició de competència:

“És la capacitat o habilitat d’efectuar tasques o fer front a situacions diverses de forma eficaç, en un context determinat. Y per a això és necessari mobilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interelacionada.”

A més posa un exemple de competència perquè quedi més clar: fer una truita. Arriben a ca teva tres amics a les 21:00 de la nit i encara no han sopat. Fent una anàlisis de la situació veus diferents solucions: "donar-les porta", anar tots al bar, demanar una pizza o...fer una truita. Has de tenir els coneixements, els ingredients i les actituds (a uns els hi agrada poc feta, uns altres la volen "doradeta",...).

A mi em ve a la ment un personatge de ficció el qual és molt competent, en “McGiver”

McGiver era capaç de resoldre els problemes que es trobava de manera eficaç, amb els materials disponibles i ho feia en totes les dimensions de la vida: professional, personal, interpersonal i social. (El següent vídeo ho explica prou bé).

Competencias y Saberes esenciales para el siglo XXI

Un altre interessant: vídeo competències i saberes

A més, per resoldre els problemes (o les situacions), hem de dominar, com hem dit en la definició, actituds (hem d’estar disposats a fer les coses i fer-les amb guanyes), habilitats (els procediments, la pràctica) i coneixements (els conceptes i els fets). Els tres components són necessaris. No és qüestió de decidir entre coneixements (en la escola tradicional es centraven en aquest. Memorització, saber enciclopèdic, llibre de text,...) o entre procediments (la pràctica, com exaltaven a la escola activa, el fer per fer). No, no és això. Es tracta de dominar els quatre pilars de l’educació segons Delors: conèixer, fer, conviure, ser. En Zabala recalca en el seu llibre la necessitat de “convivència entre coneixements i estratègies-habilitats per al desenvolupament de competències”. I prossegueixi:

Educar per al futur (preparar per a la vida), per a ser competent en cada dimensió implica:

-En la dimensió social: educar per a contribuir a un món millor, una renovació de la democràcia efectivament viscuda.

Dimensió interpersonal

- En la dimensió interpersonal: educar per resoldre els inevitables conflictes amb solucions intel•ligents i pacífiques, aprendre a viure en conjunt.

- En la dimensió personal: Aprendre a pensar, reflexió crítica i diàleg. “Només el que pensa per sí mateix pot arribar-hi a ser un mateix”. Desenvolupar l’autoconeixement, crear l’autoconcepte i aconseguir l’autoestima.

- En la dimensió professional: reconèixer el potencial de cadascú, formar per a la innovació, per ser capaços d’evolucionar, d’adaptar-se. Per això és necessari el aprenentatge al llarg de la vida (formació permanent: aprendre a aprendre i treball en equip).

La vida ens planteja situacions complexes per a resoldre (i fem con fa en MacGiver). Davant una situació de la vida real, funcional, hem d’analitzar la situació, plantejant possibles solucions (que són les competències que dominem) i seleccionar la que pensem que és la més apropiada. Actuarem de forma flexible i estratègica segons la situació que se'ns plantegi, fent servir tant els coneixements (fets i conceptes) com els procediments i les actituds.

Tornant als components (fets, conceptes, procediments i actituds). Si hem de fer servir aquestes quatre components...Com els aprenem? Considerant que cadascú és diferent i atenent a aquesta diversitat ho veiem clar en el quadre:

Com s'Aprenen Els Components de Les Cometencies

En la entrada d’aquesta setmana de Miguel Ángel Santos Guerra (¡Fuego, fuego!), es parla sobre la creativitat i altres components que no reben la importància que es mereixen i com altres gaudeixin de més importància fins ara:

“¿De qué tareas existe más peso en la evaluación? ¿Cuáles son las más frecuentes y las más valoradas? Mucho me temo que se encuentren más de memorizar que de crear, más de repetir que de inventar.”

En la conferència sobre competències de Antoni Zabala que vam veure a classe explicava un exemple molt clar sobre una prova on es planteja un problema per a resoldre. Hi ha quatre alumnes que ho tenen mal, però cadascú per un motiu diferent:

- El primer no havia fet bé la multiplicació, havia fet una suma, per tant no havia entès la part conceptual. La seva solució serà fer-li entendre.

- El segon havia multiplicat mal perquè no es sabia les taules de multiplicar, no sabia els fets. La seva solució és memoritzar-les.

- El tercer sabia les taules i perquè fer-les servir però havia escrit el algoritme mal, per tant un error en els procediments. Haurà de fer algoritmes, practicar.

- El quart va fallar per que no va prestar atenció, un fall d’actitud.

Aquí es veu molt clar la diversitat que ens poden trobar a les aules. Tots som diferents i aprenem a un ritme diferent. Uns necessitem per memoritzar repetir les coses més voltes i uns altres necessiten menys. Uns tenim més facilitat per construir la nostra comprensió a partir de les nostres experiències personals i de la nostra capacitat per construir i uns menys. Uns han de practicar més voltes que altres,... És per aquesta raó que l’estructura a l'aula ha de ser flexible i complexa.

Per a treballar aquests tres elements (coneixements, procediments i actituds) dins la classe, hem d’agrupar als alumnes de diverses maneres, depenent del moment:

- Gran grup: sobre tot per ensenyar fets i conceptes.

- Equips fixos heterogenis: on s’organitzen diferents tasques per a cada component. S’ajuden uns als altres, desenvolupen habilitats de treball en equip,...

- Equips flexibles homogenis o heterogenis: per jugar amb els ritmes de aprenentatge, que uns ensenyen als altres, o bé que puguin practicar amb els del seu nivell.

- El treball individual: quan ja són autònoms para l’estudi, memorització, exercitació i aplicació, per al reforç conceptual i el foment del record.

Vídeo exemple d'organització en grups heterogenis

També hem de jugar amb la distribució del espai i del temps a l’aula. Que siguin flexibles segons el component de la competència que es vulgui treballar. Recordem que estem parlant d’una competència complexa com la vida mateixa i per tant el seu aprenentatge necessita aquesta flexibilitat.

I arribem al punt on aquesta complexitat ens planteja el tema de la organització i el disseny del currículum en torn a les competències, en torn al cóm ho hem de fer.

No es tracta de afegir continguts sinó de, com argumenta en Zabala, cóm ensenyar les competències, quines metodologies emplenar. Fins ara estava tot distribuït per matèries, per disciplines, però aquestes són insuficients (disciplinars), el món no està dividit per àrees. Necessitem incloure també els continguts interdisciplinars i metadisciplinars (i aquí parlem sobre aprendre a aprendre, parlem d'una competència transversal) que predominin els components procedimentals i precedimentals (Zabala, 2007). És el mateix que quan s'estudia anatomia i biomecànica, aprens els moviments de cada múscul per separat, però llavors el cervell no entén de músculs sinó de moviments generals. Nosaltres ho estudiem parcel·lat per simplificar el aprenentatge, però hem d'entendre que la realitat és més complexa. Es fa necessària la creació d’un àrea comú que expliqui aquella part comú per a tots. Aquesta àrea no és una assignatura en un temps concret. És durant tota l’escolarització, un procés llarg immers en el temps que permeti treballar aquests components procedimentals i els actitudinals, on es treballi la aplicació pràctica mitjançant l’observació de models, la reflexió, el compromís personal i amb el grup, que mobilitzen pensament i afecte.

Es fa necessari un temps de freqüent periodicitat per a l’ensenyament dels aspectes teòrics d'aquests components procedimentals i actitudinals i la seva aplicació en les distintes àrees (com passa amb la llengua, té un marc teòric que es dona durant l’assignatura i desprès es practica en totes les altres disciplines).

Per tant, torn a repetir: No és fer més, sinó el que es fa, fer-ho bé. Per això ja hem parlat com a metodologia l’atenció a la diversitat i afegeix la necessitat d’una metodologia que fomenti una favorable autoestima i autoconcepte. L’objectiu, com diu en Zabala:

“....No és la varietat, sinó la utilització apropiada d’aquelles estratègies i mètodes coherents amb el coneixement del que disposem sobre cóm es produeixen els aprenentatges.”

I aquí parlem del enfocament globalitzador amb el qual, partint de situacions reals globals hem de resoldre problemes diferents, segons ens fixem en una qualitat o en una altra. És a dir, de les preguntes que ens planteja la realitat, cada professor plantejarà las de la seva àrea sense perdre de vista que només és una part de dita realitat. Aquest enfocament globalitzador ens du cap a una metodologia globalitzadora, en la qual PARTINT DE LA REALITAT es fa clar la funcionalitat del aprenentatge (en Zabala ho explica en la conferència abans esmentada amb l’exemple de quan ens van explicar les fraccions a partir de la situació de repartir un pastís, que hem de dividir,...i llavors ens van dir: “això és una fracció” i ens van a realitzar una descontextualització per aplicar-lo en altres situacions. I de quan ens van ensenyar el mínim comú divisor, que van començar primer amb la definició i per això, al no ver la funcionalitat, no ens va quedar clar perquè es fa servir). Per aquest enfocament globalitzador es fa necessari un bon treball en equip entre els professionals.

Per tant, per aprendre competències és molt important partir d’una situació que es correspongui amb la realitat, plantejar problemes, utilitzar instruments i recursos disciplinares, formalitzar segons els criteris científics de la disciplina i aplicació a altres situacions (generalització i descontextualizatció) per millorar el domini dels conceptes apresos (revisió integradora). Zabala (2007).

Així doncs, per ensenyar competències, hem de tenir un enfocament globalitzador, partir de situacions reals, que tinguin sentit, amb funcionalitat. Hem de partir de situacions complexes, perquè la vida és complexa. Hem de respectar el component procedimental i el component actitudinal tenint en compte que les competències estan constituïdes per diferents elements relacionats (coneixements, procediments i actituds). Es fan servir mètodes proposats per divers autors. Per exemple:

-          Projectes, projectes de treball.

-          Recerques, recerques de medi.

-          Solució de problemes.

-          Anàlisis de casos.

REFLEXIÓ PERSONAL: la importància d'ensenyar actituds...

No em puc creure que algú que es miri aquest vídeo, no es pari a reflexionar. Cóm hem arribat a aquesta situació? Quines conseqüències du? Què es pot fer? Això és un problema de la vida real, i un problema bastant complex. Analitzem la situació... A l’hora de seleccionar les possibles solucions, segur que no hi ha una correcte (vull dir només una), pot ser qui hi hagi moltes vàlides, cadascú podrà fer servir una en la que sigui competent (reciclar, tomar consciencia de la situació, no tirar brutor als carrers, donar exemple als demés,...) i anar actuant de manera flexible i estratègica per aportar el nostre petit gra de sorra. Per tot això es fa necessari una actitud correcta, que ho sentis dins i que no sigui un acte aïllat d’un dia, sinó una forma pròpia de ser, d'actuar, de pensar, de sentir. Si mirant això no sents rés, pot set hagis de mirar i revisar les teves actituds. Però recorda, donar-li l’esquena al problema no farà que desaparegui...si és l’única solució que et sembla que pots agafar, perquè no saps cóm fer, has de revisar els teus procediments i complementar-los amb coneixements sobre cóm pots actuar.

EXEMPLE PRÀCTIC MATEMÀTIC: M.C.D I M.C.M (en classe entendran perquè he posat aquest exemple...)

En aquest vídeo es veu cóm primer fan un repàs dels coneixements previs, plantegen una situació o problema de la vida real i a partir d'aquest punt, dóna explicació i exemples de cóm s'ha de procedir (fets i conceptes). Una vegada entès, els practicaran (procediments). La part actitudinal es veu en les guanyes que li fiquen els nens fent caixes i paquets.

Bona setmana!!!

--------------------------------------------------------------------

Bibliografia consultada:

- Zabala, A. (2007): “11 ideas clave.Cómo aprender y ensenyar competencias.” Graò, Barcelona.

- Delors, J. i altres. (1996): La educación encierra un tesoro. Madrid: Santillana. Ediciones UNESCO.

- Blogs del meu PLE

-Youtube

- Flicker

Una gota d'aigua en la immensitat del mar...

Dicen que las caracolas, sumergidas y contagiadas por el "chafardeo" de las olas durante años, guardan sus conversaciones y las susurran al oído de aquellos que las quieran escuchar…

Y estamos siendo escuchados (o leídos). La profesora nos sorprendió con una nueva: nuestros trabajos los recogió en su blog, publicados en una entrada (Lectura: Va de mestres), y los sugirió en el proyecto de “Kuentalibros”. Y allí están, colgados, siendo compartidos con todo el mundo, como una caracola, esperando a que alguien la quiera escuchar…y entonces escuchar nuestras palabras, las gotas de agua unidas en una ola. Es algo emocionante, pero…¿Cómo expresar la emoción con palabras? Así pierde su esencia. Te propongo algo, querido/a lector/a. Anímate y comenta algún libro que recomendarías.  Forma parte del proyecto de Kuentalibros, únete a esta fresca iniciativa, únete “gotita de agua”, únete a las olas del mar y susurra a la caracola. Aporta tu esencia y luego observa qué emoción te produce.

Permite que tu voz salga de esas cuatro paredes, regálale al mundo tu pequeña aportación.

Así me siento, una gotita de agua que suma… ¡y salpica!

Somos una marea de gente...

ELS PRIMERS CINC BLOCS DEL MEU PLE

Perquè són blocs del meu PLE?

"Escoltant" altres opinions

Una de les activitats que ens han demanat ha estat buscar 5 blocs que ens agradessin i afegir-los als "blocs del meu PLE". Al principi no sabia per a què serviria això, però ja en la cinquena setmana, l'objectiu és clar.

Eren 5 els que calia triar, però la "família" ha anat creixent. Explicaré perquè vaig seleccionar al principi els cinc primers:

Racons de colors. M'agrada perquè és amè de llegir, comparteix moltes eines i recursos per usar amb nens. Les seves entrades són breus però precises i quant a recursos informàtics que pots emprar, està molt complet, comparteix enllaços que et porten a eines que poden ser útils per a la pràctica docent.

El bloc de Plasticarte: vaig veure el títol del blog i vaig tenir curiositat, en entrar i veure l'entrada de "Un rompecabezas para el verano, "cubo soma" de papel", amb el que m'agraden a me aquestes coses, vaig pensar: "m'ho quedo, vull tenir-ho a mà", igual un dia els envio com fer una granota de paper que salta (em va ensenyar a fer-la el meu oncle quan jo era petita).

La mirada pedagógica.Espacio personal de opinión y reflexión sobre enseñar y aprender. Que millor espai per llegir el que un altre autor comenta i reflexiona sobre els temes que just estem introduint en l'assignatura. Sempre una bona perspectiva i una agradable lectura, ha moments em sento molt identificada, bé, amb altres autors també.

...Yo lo dejo cuando quiera... va ser un dels quals ens van recomanar a classe, i la veritat és que m'alegro d'haver-ho "fitxat". Les coses clares, el text senzill i el missatge profund. Un plaer.

Stop and Learn English ho vaig seleccionar amb mires de l'assignatura que tindrem d'anglès el proper semestre. Mai està malament tenir a mà eines. A més, té de tot en el seu interior, això sí, en anglès, per practicar...

Cadascun amb el seu estil, però formant un equip, el meu equip

Com ja he dit, la "família" va creixent, els següents es van afegint per necessitat, necessitat de tenir-los a mà, de llegir-los, de saber més sobre un tema, de saber què opinen autors de prestigi al món de l'educació sobre diversos temes, ...

Una salutació.